Convergència i Unió no és l’únic partit d’Europa que fa campanyes electorals basades en el nacionalisme, en l’afirmació nacional, tant per explicar quin és el projecte col.lectiu que s’ofereix com per amagar els interessos que s’amaguen darrera les seves propostes polítiques. Si seguiu les eleccions diverses que es fan pel continent veureu que gairebé tots
Lluny de la meva intenció posar en el mateix pla la Gimnàstica revolucionària proposada per en Garcia Oliver fa gairebé 90 anys i l’estratègia independentista del segle XXI. No obstant això, si que em sembla veure-hi algun paral.leliseme. Els anarquistes d’aleshores entenien que a objectius revolucionaris calen mètodes i pràctiques quotidianes també revolucionàris, que no
Encara que sembli impossible, hi ha una lectura positiva, des del punt de vista independentista, d’una hipotètica victòria espanyola avui a Sudàfrica i de les celebracions que es puguin produir al llarg del país. Ahir, una gentada enorme a favor de la independència. Avui, si guanyen, banderes pel carrer per expressar un determinat sentiment nacional,
Uns senyors anomenats Tribunal constitucional han redactat un escrit que sembla que posa fi a un dels processos més previsibles del llarg contenciós catalano-espanyol, el de la actualització del règim estatutari que lliga a aquest país amb aquell regne. El resultat, els canvis en la distribució de competències i pressupostos, és, efectivament, molt limitat, gairebé
L’any 1987, acabat d’ingressar a l’MDT, em convocaren en una pizzeria de Manresa on ens repartirem la ciutat per omplir-la de pintades. El lema proposat, en aquella ocasió, m’en recordo bé, era Llibertat Carles Sastre i Montserrat Tarragó, acompanyat dels més genèrics Llibertat Patriotes catalans i Defensar la terra no és cap delicte. Tot i
Una projecte polític no es pot construïr únicament a partir d’un suposat lideratge individual. No sabem què opina de gairebé res, excepte de futbol i de l’estatus polític que voldria pel país, però tenint en compte l’entorn social del que prové i el perfil ideològic d’alguns dels seus col.laboradors, sembla clar que els seus plantejaments
Sense saber gallec però entenent el castellà, no és difícil deduir el significat d’aquestes dues paraules: Nunca mais. Signifiquen, efectivament, Mai més i es van fer populars arran de la catàstrofe causada per l’enfonsament d’un vaixell anomenat Prestige i l’abocament a l’oceà, però molt a prop de la costa, de 65.000 tones de petroli, que
L’English Defence League és un nou moviment d’extrema dreta que es nodreix bàsicament dels estadis de futbol i té algunes diferències significatives amb el BNP (British National Party) i d’altres sectors del mateix àmbit ideològic. La primera és la seva adscripció estrictament anglesa, no britànica, com a reacció a la creixent afrimació nacional d’Escòcia, sobretot,
Sí, jo també crec que en l’actual situació d’atzucac autonòmic i deslegitimació del model socio-econòmic, una candidatura contundentment independentista i d’esquerres tindria més sentit que mai i podria fer un bon paper en les eleccions de la tardor propera. Per això vaig donar suport a aquest plantejament a l’assemblea de la CUP de l’any passat,
La simbologia nacional espanyola als Països catalans és ofensiva, no perquè tot el que vingui de ponent sigui dolent i odíós per definició, en absolut, sinó perquè consolida i reforça una situació injusta i antidemocràtica: la nostra pertinència a un projecte nacional, l’Espanyol, per la qual mai ningú ens n’ha demanat la opinió. Una proposta
A finals de Novembre de l’any passat, en plena campanya de les consultes del 13 de desembre, una colla de diaris publicaven una tribuna conjunta on, en un to més o menys valent, reclamaven la validesa i constitucionalitat de l’Estatut del 2006. Ara, pocs dies després de l’onada més potent de referèndms sobre la Independència,
Un vell amic m’explicava l’altra dia el què els havia passat als seus ex-sogres. Resulta que aquests senyors van arribar a Sant Joan de Vilatorrada ara fa molts anys i s’hi van fer una caseta senzilla a base d’estalviar i treballar molt. El cas és que l’any 2007 es van decidir a parlar amb el
En aquest país l’independentisme sempre ha anat de la ma de la reivindicació i l’exercici de la democràcia. El recurs a les armes només s’ha fet servir quan no hi ha hagut possibilitat de defensar aquesta proposta de forma lliure i oberta, sota dictadures i cops d’estat, com la d’en Primo de Rivera o la
Fa uns anys, quan amb la irrupció d’internet i la telefonia mòbil es va començar a parlar de la societat de la informació, foren molts els que pronosticaren la decadència de la presencialitat i l’esclat de les activitats a distància i el tele-treball. Així, comunicats amb el món les 24 hores del dia, podríem treballar
M’estalviaré comparacions històriques massa obvies, però és prou conegut que estigmatitzar, assenyalar un determinat col.lectiu i atorga-li característiques intrínsecament malvades, és sovint el primer pas per desposseir als seus membres dels drets i garanties bàsiques que són comuns a la resta de ciutadans. Per aconseguir-ho, per poder presentar-los com a éssers abominables contra els quals