Que en aquest país d’observadors del propi melic existeixin centres com el CIDOB i persones com en Pol Morillas, dedicats a la reflexió política global, és francament reconfortant. I que de tant en tant publiquin obres com El pati dels grans (ed. La Campana), per analitzar la realitat més actual i apuntar sortides i amenaces
La carta de Brest (1975-1979) Una història dels moviments d’alliberament nacional, de Roser Valverde i Aleix Soler, editat pel centre d’Estudis Unitat Popular amb la col·laboració del Memorial Democràtic (la Generalitat). Molt recomanable, tant per a mòmies com ara jo com per a joves més o menys militants amb ganes de saber com hem (l’independentisme)
De Javier Cercas només n’he llegit Soldados de Salamina i alguns articles i entrevistes de temàtica política que m’han generat més inquietud que alegria. La seva percepció de l’independentisme i del referèndum de 2017 és a les antípodes de la meva. On ell va veure un atac a les persones que, com ell, no formen
Una prèvia triple: U. No estic afiliat (encara) a Esquerra Republicana de Catalunya i per tant no podré votar al proper congrés del partit. Dos. Si pogués votar ho faria per Nova Esquerra Nacional. Tres. He estat alt càrrec a proposta d’ERC durant 6 anys i em considero, per la part que em toca, corresponsable
La setmana passada –ho recordareu- va morir Albert Uderzo, un dels dos pares de l’Asterix, l’Obelix i l’Idefix . No fa pas tant, el còmic era un art i una indústria cultural de primer ordre que, a casa nostra, dividia la canalla i el jovent en dues meitats: els que preferien les aventures d’en Tintin
“La gent no s’adona del poder que té: amb una vaga general d’una setmana n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia, paralitzar l’estat i demostrar que les lleis que imposen no són necessàries” Joan Brossa 1983 Doncs bé, en la primavera més estranya de les nostres vides, hem après que el gran poeta potser no
Ara fa trenta anys tot Alemanya celebrava la recent caiguda del mur de Berlin i l’imminent reunificació del país. Tota? No, Bonn, la petita ciutat a la vora del Rin on va néixer i créixer Ludwig van Beethoven, restava en estat de xoc. Tot va començar l’any 1948. Un cop americans, anglesos i francesos van
Diu que a l’edat mitjana l’aigua de les fonts i rierols de les terres baixes era causa de mals de panxa diversos, originats per les defecacions del bestiar aigües amunt, i que aquesta era una de les raons per les quals pagesos i pencaires en general preferien fer-se passar la set amb líquids que continguessin
Que Déu, tal com l’han imaginat les diverses religions, no existeix i que aquestes creences, lluny de provenir de la iniciativa divina, són construccions ideològiques estrictament terrenals i humanes, és una evidència. I que la religió ha estat utilitzada -en el passat i també ara- a fi de bé però també per legitimar determinats ordres
Amb la taula de diàleg acordada entre ERC i el PSOE, amb el suport explícit o tàcit del conglomerat Unides Podem i de JxC, poden passar cinc coses: Que no arribi ni a ser una realitat, perquè un o més d’un dels agents implicats la boicotegi a base d’esperar massa, de trobar-hi pegues o
Hi ha moltes, moltíssimes, pel·lícules sobre nazis, bones i dolentes. També n’hi ha unes quantes de zombis, la majoria dolentotes però també de correctes. De pelis de nazis-zombis, o zombis-nazis, en canvi, se n’han fet molt poques i, de moment, cap que valgui res. I és que, en realitat, i malgrat que a vegades ens
A finals dels 80 el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) va aprovar un document titulat La batalla del 92 (o la guerra, no ho recordo), on es plantejava la convocatòria dels jocs olímpics a Barcelona com una ocasió per internacionalitzar la qüestió catalana (aleshores ni tan sols era un conflicte), per posar en
A la segona meitat dels anys 80 no hi havia cap partit amb representació parlamentària que proposés obertament la Independència (ERC no ho fa fins l’any 1989 i CDC de forma progressiva la segona dècada del segle XXI). El moviment independentista d’aleshores s’articulava entorn d’una entitat anomenada Crida a la Solidaritat i d’una nova organització
Permeteu-me començar amb una falca publicitària: Filmincat, una plataforma digital per veure sèries i pel·lícules -la majoria europees (moltes de britàniques) però també de nordamericanes- en VO subtitulada el català (excepte les infantils que també tenen opció doblada). No hi ha les series més de moda –les que comenten els més llestos a les tertúlies
Com gairebé totes les modes, tendències i corrents que modulen les nostra societat global (per bé o per mal) el rebuig a les anomenades black face, les cares pintades per representar de forma caricaturesca a les persones considerades negres, va sorgir als Estats Units i s’ha estès per tot el món occidental. Tot va començar