Els partits, diguem-ne, de centre, com CiU o el PSC, que no pretenen modificar significativament les estructures socials, econòmiques o institucionals d’un país o societat concreta, quan governen, el què han de demostrar al seu electorat és que saben fer-ho amb eficàcia, poca cosa més. Una força política que, en canvi, aspiri, també, a introduir
Vagi per endavant el meu reconeixement a la feinada feta per en Lopez Tena, no tant alhora d’organitzar consultes, aquí és un més entre milers, sinó alhora de fer arribar el discurs independentista, i les raons que el justifiquen, amb una claredat extraordinària i a públcs i sectors tradicionalment refractaris. Malgrat la seva militància a
Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal
Aquest país n’ha viscut molts de fenòmens migratoris: el recent, amb l’arribada de persones d’arreu del món, però sobretot de l’Àfrica, l’Amèrica llatina i l’est d’Europa, per treballar a la construció, als serveis o a l’atenció a les persones; la de bona part del segle XX, amb la vinguda de treballadors d’indrets diversos de la
L’any 88, diria, vaig formar part, una mica de rebot, del Secretariat Nacional de l’MDT (sector IPC). Era el membre més jove del que volia ser la direcció de l’MCAN i a les reunions no obria boca. Com que tot-hom havia de tenir una funció o altra, a mi m’encarregaren la reorganització de l’arxiu, a
Segurament sí que és una fantasmada condemnada al fracàs, com va dir, i després rectificar, el conseller nostrat. I també entenc la reacció immediata d’Associacions de veïns i d’organitzacions diverses, també la CUP de Barcelona, oposant-se a la iniciativa. No és d’estranyar, després del desastre del Fòrum de les cultures i veient com el model
La setmana passada, en un programa de Ràdio, el president del Basquet Manresa explicava les dificultats burocràtiques amb que es troben els jugadors de l’ACB provinents de fora de la Unió Europea. Un jugador ucrainés que, malgrat tenir permís de treball i de residència i contracte laboral no aconseguia que el consulat espanyol a Kiev
Hi ha persones individuals i hi ha famílies, però la societat com a tal no existeix. Aquesta frase, perversa però genial alhora, de Margaret Thatcher, podría definir un dels fenòmens polítics més significatius del passat tombant de segle. Comença amb la pujada al poder d’aquesta senyora, al Regne Unit l’any 1979, i de Ronald Reagan
Ara fa un any el Govern del Regne llençava un pla, el Plan E, dibuixat amb la onada aquella que posen a vegades damunt la n. Concretament es deia Plan español –la E era això- para el estímulo de la economia y el empleo, la principal conseqüència del qual eren els FEIL, que, encara que
D’acord. El Barça, amb en Laporta al capdavant, s’ha convertit en l’entitat més prestigiosa i valorada del país, tant aquí, com, i això és més important, a fora. La convinació de triomfs esportius (indispensables en aquest cas), universalisme, arrelament, compromís diguem-ne social (negativa a convertir-se en una SAE, UNICEF, les fundacions etc…) i un cert
Sovint pensem en el centralisme, en la idea d’una Estat espanyol unitari , compacte i homogeni, en el jacobinisme, per utilitzar l’expressió clàssica, com si això fos patrimoni d’una minoria influent de polítics, alts funcionaris, militars i oligarques madrilenys. El cert, però, és que aquesta idea d’Espanya, en la que es vincula progrés i modernitat
1. Podríem guanyar. Fa trenta anys que, primer el pujolisme, i ara també ERC, ens repeteixen que lo de l’autodeterminació està molt bé, en genèric, com a reivindicació, però que si el féssim, el referèndum, el perdríem. No hi ha prous catalans, ens déien, no hi ha majoria social, diuen ara, i s’entesten a insistir
Alguns dels detractors de les consultes d’avui, i de les que vindran, diuen que la pregunta és insuficient, que no n’hi ha prou en poder optar per la independència o l’actual unió, que caldria incloure-hi la possibilitat d’una Espanya federal. No hi estic d’acord. Primer perquè un referèndum és sempre sobre una determinada qüestió que,
No podia ser d’altra manera. L’empenta de l’independentisme, materialitzada en la convocatòria de les consultes del proper diumenge, i posteriors, no només ha agafat per sorpresa a les organitzacions polítiques més o menys favorables la independència, sinó també, lògicament, als partidaris de mantenir l’estatus autonòmic dins el Regne d’Espanya. Després de tants anys de repetir
Aquest estiu uns alemanys intentaven explicar-me la diferència entre el nacionalisme –dolent- i el patriotisme -bo-, basant-se textos de Thomas Mann i Bertolt Brecht en els que, aquests emblemàtics anti-feixistes reconeixien el seu amor per la mare Alemanya. El nacionalisme, em deien, és l’afirmació de l’orgull de ser d’un determinat lloc, i éns acosta inevitablement