Abans, fa quinze o vint anys, de l’Esquerra Independentista –l’EI- en dèiem, simplement, l’independentisme, perquè gaire bé no hi havia ningú que es reclamés partidari de la ruptura amb l’estat espanyol, i francès, que no ho fés des de plantejaments més o menys socialitzants i de classe. L’independentisme, l’EI, ha mantingut que la independència i
No se si coneixeu el debat entorn a la possible construcció d’una tercera pista a l’aeroport de Heatrow, el de més tràfic del Regne Unit i un dels que més vols intercontinentals ofereix del món. Doncs bé, un des arguments dels que defensen aquesta ampliació, que té un impacte ambiental important, és que augmentar les
Deien els Yuppies en l’època de l’eufòria borsària, que quan la portera compra, ven! Amb això volien dir que quan un determinat producte financer, unes accions de borsa per exemple, ja estan en el punt de mira de la gent sense informació econòmica privilegiada, ni excessiu poder econòmic, això vol dir que aquella inversió ja
La gràcia de fer 40 anys és que ja no et preguntes que seràs quan siguis gran, ja ho saps. L’any 1968, un grup de joves deixaven el Front Nacional de Catalunya i fundaven el Partit Socialista d’Alliberament Nacional, el san o pesan. La idea era crear un moviment polític amb vocació de masses que
Us recordeu de la Grip aviar? Aquell virus que transportaven els ocells, que s’estenia per tot el món de forma imparable i que en cas de patir una petita mutació podria afectar als humans i provocar una mortaldat cataclítica? Doncs bé, després d’alguns mesos de parlar-ne dia sí dia també als mitjans de comunicació diversos,
El Tripartit, l’aliança entre el PSC, ERC i ICV-EUIA, fa 13 anys que governa l’ajuntament de Manresa, més de 6 la Generalitat de Catalunya, comparteix poder en una pila de consistoris i diputacions, i manté un grup conjunt al Senat espanyol. Si hem de fer cas als seus portaveus, allò que uneix aquestes tres forces
Comprar o vendre comptant aprofitar-se d’una fluctuació en el preu. Així defineix el diccionari l’acció d’especular i és evident que això és el què ha passat els darrers anys en el mercat immobiliari. S’han comprat i venut locals, habitatges i terrenys, comptant que el preu s’apujaria i es podrien guanyar diners fàcilment, sense produïr bens
Em refereixo, evidentment, a la draconiana imposició de l’holandès (neerlandès, pròpiament dit) que pateixen els habitants d’aquest petit país. De fet, fins fa ben poc ni tan sols estava clar que es tractés d’una llengua pròpiament dita, tal i com reclamava el nacionalisme holandès i flamenc, sinó d’un mes dels molts dialectes de l’alemany. En
A mi em passa com a molta gent, que tinc la impresió que en l’evolució de l’economia general, la macro, hi intervenen tants i tant complexos factors i depèn d’estructures tan complicades, que no tinc prou recursos ni dades per emetre una opinió més o menys presentable, més enllà de constatar, això sí, la injustícia
L’actual daltabaix financer internacional és probablement el primer i més evident reflex de la crisis estructural que viu l’economia mundial, de base capitalista, certament, però amb diferents graus i modalitats d’intervenció pública (estatal). Diem que és una crisis estructural, no perquè les bases profundes del model de producció estiguin en perill, perquè l’acumulació de capital
L’anagrama de les CUP, la CUP si ho preferiu, hauria de ser prou explícit. Una estelada, una C, una U i una P. L’estelada ens situa políticament en la tradició independentista moderna (la que ve de la creació del PSAN l’any 1969), que si bé admet matisos diversos, també delimita uns certs referents clars: el
El fossar de les Moreres, allà on hi ha enterrats els lluitadors del 1714, es converteix cada any, per la diada nacional!, en la fira de l’adhesiu, la pancarta i la samarreta. El míting del passeig del Born l’organitza una gent que no se sap ben bé quí són ni a quí representen. La PDD
Vaig conèixer l’actual diputat al Congrés espanyol, en Joan Canongia, a finals dels anys vuitanta. Un jove Manresà que es deia, i es diu, igual que l’aleshores president de la Generalitat, era a la presó per no voler fer el servei militar obligatori, la mili. Com que la llei que enviava a la presó als
Hi ha un tipus de pel·lícules d’humor que, com se sol dir, no deixen ningú indiferent. O et fan riure o marxes del cine. Són aquelles que combinen l’humor absurd i hiperbòlic de clàssics recents, com Top secret o la col·lecció dels Aterra com puguis -així l’anomenaven a TV3-, amb la presència d’uns protagonistes masculins,
L’independentisme de finals del segle XX, el què ara anomenem Esquerra independentista (EI), va apostar per raons ideològiques i estartègiques per unir indestriablement dos conceptes que de fet, conceptualment, no van inevitablement units. Em refereixo a la independència i el socialisme, l’alliberament nacional i social, si ho preferiu. Era allò que hem anomenat l’Independentisme revolucionari.