Tot i així, més que noves marques
electorals, que ens en calen, el que es troba a faltar, sobretot, són persones
que optin per dedicar-se a la política durant uns anys, però que no en facin
una carrera professional. Els partits s’han convertit en grans agències de
col.locació, on es premia la obediència i la disciplina, i on els ingressos
corporatius, el de les persones que treballen gràcies al partit, acaben sent
decisius alhora de prendre decisions polítiques que afecten, lògicament, al
conjunt de la societat. Calen nous
partits, sí, però cal també replantejar en profunditat les formes amb
que tots plegats ens impliquem en política.
En aquest sentit, diuen que en
Laporta, en Carretero o la Nebrera
poden irrompre en el panorama electoral i fer variar la correlació de forces
actual. Potser sí. En tot cas, ha aparescut un quart personatge que, si
volgués, s’hi faria un lloc ràpidament: la Monja de la grip A, la Teresa
Forcades. Una dona amb un carisma fora del comú, que compte entre el seu
electorat potencial amb senyores
d’ordre decebudes, abstencionistes de llarga duració, votants avorrits, fans de
Matrix i Zeitgeist o progressistes desorientats. Insisteixo, no tinc ni idea de
si aquesta senyora s’ha plantejat mai presentar-se de candidata a unes
eleccions, tot i que queda clar que la intervenció pública sí que li agrada,
però, si ho fes, a l’esquema dels resultats electorals de TV3 hi té un
formatget assegurat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La politica actual és una linia molt fina, resideix més en el caracter i la personalitat de cada politic que les sigles i el partit. Laportes, Nebreres, Carreteros… estem entrant al sistema anglosaxó, sistemes bipartidistes, on es parla més del individu que del propi partit. Potser que comencem a reflexionar sobre aquest asepcte.