Adam Majó
Xuts a pals
Jo també soc federalista
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Times New Roman”;
panose-1:0 2 2 6 3 5 4 5 2 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:50331648 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
table.MsoNormalTable
{mso-style-parent:””;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Quan les coses ja t’estan bé tal
com estan, quan no vols que res canviï, no t’interessa que se’n parli, de
canvis, és natural. És el que li passa a la gent del PSC-PSOE, i sovint als
d’ICV, amb la qüestió espanyola,
no els agrada que els plantegin el debat i, si poden, miren de fer com si sentíssin ploure o tiren pilotes fora.
Treuen importància a la qüestió, es neguen a respondre –com el conseller
Castells a RAC 1- o diuen que ara no toca, que ara toca crisi –quan no hi havia
crisi, tampoc en volien parlar, evidentment-. A vegades, però, no els toca
altre remei que mullar-se, es queden sense sortides i s’han d’explicar; han de
dir que no estan a favor de la
independència, que són partidaris que els territoris catalans situats al sud
dels pirineus es mantinguin al Regne d’espanya. Ells no són independentistes,
diuen, ells són -i aquí ve el tema- espanyolistes? unionistes? Reialistes,
potser? No, mai es pronuncien en aquests termes tant aclaridors, sinó en un de
molt més suau i confús. Ells són, diuen, federalistes. Ara pla.
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Times New Roman”;
panose-1:0 2 2 6 3 5 4 5 2 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:50331648 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
table.MsoNormalTable
{mso-style-parent:””;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Deixant al marge que el terme és
prou inprecís, que quan han pogut tampoc han fet massa res per avançar cap aquí
i que de models anomenats federals, al món, n’hi ha molts i de molt diferents,
el cert, és que no n’hi ha prou amb dir que ets federalista, cal que
especifiquis, lògicament, amb qui et vols federar. Ells, concretament, són
partidaris de federar-se amb Espanya, amb tot el conjunt o amb cada una de les
Comunitats autònomes, no ho se, però amb Espanya. I aquí, com en tantes altres
ocasions, el complement dona molta més informació que el mateix verb. Perquè de
federalista, al cap de vall, també en soc jo i la majoria d’independentistes,
con-federalistes, fins i tot. Primer, segurament, voldríem una federació dels
Països catalans, si així ho desitgessin diferents parts del seu territori, i
després, aquests Països catalans, els voldríem federats amb les demés nacions
d’Europa, i amb les del mediterrani, i, algun dia, amb el món sencer. Perquè, de fet, la majoria
d’independentistes, el que hem adquirit al llarg dels anys és una certa
animadversió per les fronteres estatals, i volem viure en un país liure,
per descomptat, però separat de la resta de nacions lliures per fronteres com
més toves i permeables millor.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut company,
Hem de repetir aquest argument fins la sacietat. Jo no em canso de fer-ho. N’hi dic: independentisme eurofederalista. L’oposició independentisme-federalisme a Catalunya és falsa, és una importació barata dels termes emprats al Québec. Però allà té sentit perquè l’Estat canadenc sí que és federal i ni hi ha UE, ni tindria sentit pensar una articulació federal del Québec independent.
Cal rebatre sistemàticament aquesta falsa disjuntiva afirmant tal com ho fas fantàsticament bé el federalisme intranacional català i el federalisme internacional europeu i mundial de l’independentisme català.
Nosaltres també som federalistes, el que no som és espanyolistes!