Adam Majó

Xuts a pals

16 de juliol de 2009
9 comentaris

Neopujolistes

No trempo amb tanta freqüència des de que voto a Convergència. Aquest és el lema que hi havia pintat a l’estació de tren de Sitges a finals dels anys 80s, signat amb una estelada, evidentment, i tres lletres: MDT. Més enllà del contingut una mica barroer de la frase, el missatge de fons era de rebuig frontal a un manera d’entendra el país i la política. Constatant que la relació amb l’Estat espanyol era clarament desavantatjosa pels Països catalans i les persones que hi vivim i que el marc legal post-franquista, l’actual, no permet una via democràtica cap a la independència,  enteniem, des de l’independentisme, que el que calia era oposar-se obertament a la Constitució del 78 i  reclamar l’exercici del dret a  l’autodeterminació i la independència. Pensàvem, i d’aquí la nostra distància estratègica amb el Pujolisme, que això no era compatible amb acceptar el joc injust que ens plantejava l’estat en que ells tenien, i tenen, el poder polític (la sobirania), la força (l’exèrcit i el títol vuitè) i els diners (hisenda) i nosaltres ens haviem de limitar a plorar i demanar (allò del victmisme i el peix al cova). CiU, per justificar aquesta actitud pactista entre oprimits i opressors  proposava tres arguments bàsics: la manca de suport social, deien que la majoria de gent no estava preparada per anar més enllà, la por, que el franquisme i la història ens havien deixat d’herència i el fer país, la intenció de construir nació (quatri-provincial) amb els mitjans que les circumstàncies ens permetien.

El que ara em resulta xocant, però respectable, evidentment, és que molts dels companys  que militaven en aquells moments a l’independentisme, en una època en que els que anavem am l’estelada erem quatre i barallats, defensen ara exactament els mateixos plantejaments que el pujolisme d’aleshores, però des d’unes altres sigles, des d’ERC. Del fer país en diuen Pluja fina i de la manca de suport en diuen absència de majoria social (mai demostrada, per cert), però el discurs de fons és el mateix (amb un lleuger to esquerranós, això sí): peix al cova, val més això que res i ara no toca.  La diferència és que CiU va governar en un moment històric en que tot estava per fer i, poc o molt, vam notar alguns canvis positius (TVC, immersió lingüística, foragitar la policia espanyola dels carrers, un sistema d’educació i salut propis que mig funciona…). Aquests, ERC, acabaran presentant, em temo, un balanç de gestió molt més minso, ni construint nació ni caminant cap a una societat gaire diferent de la que defensen en Mas i en Duran (Recordem el Pacte per l’educació, el 4art cinturó, Bracons,  rodalies, urbanització excessiva, transgènics, submissió als grans poders econòmics…).
Per arribar fins aquí no se si valia la pena fer tantes pintades, però, de fet, ja m’ho deia en Xixo, un anarquista del meu barri: Sois los cachorrillos de Pujol!
Cordó sanitari
15.01.2019 | 12.46
Baixar el racó
26.06.2019 | 1.44

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Bones…
    Tot aquest plantejament seria del tot correcte si comparessim dues coses a igualtat de condicions. ERC té 21 diputats, és la segona força d’un govern de coalició a força distància de la primera. CiU si no recordo malament, en va arribar a tenir vora 80 i governant amb majoria absoluta uns 8 anys.
    Entec però que, davant l’allau d’informació en aquesta direcció, tots arribem a pensar que la situació és la mateixa

  2. Benvolgut amic Adam.

    La reflexió és bona, és cert que amb l’Estat se li ha de plantejar tard o d’hora un xoc, un enfrontament, o un trencament digues-li com vulguis. Però suposo que en el que diferim és amb el tempo. Penso que a mig termini s’ha de plantejar, no ara mateix, i menys com ho està fent tota la colla pessigolla dels carreteristes i cia.

    Jo et faig tres reflexions que crec que s’han de tenir en compte amb el què dius:
    1. Tal com el Marc diu, ERC és una tercera part del govern, mentre que CiU durant molt sanys era el 100%. A ERC se li exigeix el 100%, cosa que només se li hauria d’exigir el 33%.

    2. La batalla ideològica pel concert econòmic, pel dret a decidir, en definitiva, del sobiranisme l’ha guanyat ERC amb l’ajuda volguda o no de tota l’EI. Aquests termes estan a l’ordre del dia avui, això és innegable i molt important per avançar cap a l’objectiu final. CiU ho va fer al revés, adormia.

    3. CiU va fer l’escola, la tele, i la polícia, és clar, és que veníem del no res, i content de que ho fessin evidentment! Ara, s’ha catalanitzat, o millor dit d’esacomplexat el país més del que ens pensem, sobretot en les diferents conselleries que ERC ha tingut, com per exemple en immigració. Saps que actualment hi ha cap a 500 entitats d’immigrants que fan classes de català? T’has llegit la nova llei d’acollida? T’ho recomano, és nacionalment impecable, i tots sabem la importància al dia d’avui amb el tema dels immigrants.
    Per no parlar la primera llei que pot representar un xoc de dimensions importants polítiques com és la de consultes populars.

    Per cert, jo no engaltaria els trangènics, les urbanitzacions exessives i la submissió als grans poders econòmics a ERC que no és del tot cert o gens cert.

    Una abraçada patriotica!

  3. Marc: Estic d’acord en que la força d’ERC i de CiU no és la mateixa i,
    per tant, la responsabilitat política tampoc, del que em queixo, però,
    no és tant del que fa Esquerra sinó del discurs que utilitza per
    justificar-ho que, crec, s’assembla massa al que ha fet servir durant
    molts anys el Pujolisme. Això és el que he mirat d’explicar.

    Èric:
    Lo dels transgènics, la urbanització excessiva i demés no dic que sigui
    culpa directament d’ERC, però sí del govern del que forma part que no
    ho està fent gaire diferent de com ho hagués fet CiU. O almenys així
    m’ho sembla.

    I homònim: tens raó, objectivitat poca, sinceritat tota.

    Moltes gràcies per les aportacions

  4. ERC, pensant que, a part de fer un favor al país es feia un favor a ella mateixa, s’ha immolat. Però se’ls ha de reconèixer que tots en sortirem beneficiats. Perquè en el seu procés d’immolació ha col·locat alguns temes sobre la taula i ha acostat a certs sectors afins al PSC-PSOE el discurs independentista (no dic que els hagi “convertit”, però sí que és evident que ara el discurs està molt més normalitzat i se’n pot parlar amb tranquilitat amb tots els sectors de la societat).

    Ara cal que la immolació acabi ràpid i que algú agafi el relleu, si pot ser per l’esquerra. A veure si aquests de la CUP us hi animeu. Que d’experiments personalistes ja n’hem sortit ben escaldats i només ens faltaria que l’independentisme visibilitzat es tornés de dretes i desfessim tot el que ells han aconseguit en la seva immolació.

  5. És que ja se sap com és CiU, ja et diuen a la cara que són uns botiflers. Ells han fet els congressos suposadament catalanistes per als interessos del seu partit. Són uns traïdors. Si pogués, els prohibiria penjar l’estelada. Només la podem portar nosaltres.

  6. Completament d’acord Adam,

    Si ens parem cinc minuts a pensar i fem balanç del que han estat aquests 6 anys (i el que ens espera!) és patètic.

    Esquerra es presentava -ens presentavem- a les eleccions com una opció “diferent” (podies estar-hi d’acord o no però els seus caps no eren “els de sempre”) , que si ‘assessors’, que si informes, els peatges, l’expoli fiscal, (dins del partit) assemblearisme, seleccions nacionals…

    I amb un parell de punts “estrella” com eren l’estatut i un nou acord de finançament.

    Lo dels assessors, informes, peatges, expoli,  el funcionament intern del partit etc. no cal ni parlar-ne, passats 6 anys ja tenim estatut (sí, oi?) i acord de finançament (d’acord que per a un independentista això en sí mateix ja és una merda) si mirem desapassionadament que ens assembla i ho puntuem del 0 al 10… potser sí que ens vam emocionar i vam pensar que podíem aconseguir un 8,5 però és que no hem arribat ni al 2, una puta merda!, un “chiste”…

    A sobre ja els tenim a tots “colocats” a la diputació (això ens ho diuen fa 10 anys i ens pixem de riure!) a la gene i a tot arreu, fotem llàstima.
    Jo ja he baixat del carro, 
    A les properes eleccions espero poder tenir una alternativa independentista (i d’esquerres, si us plau) per votar.

    Salut i ànims, al seu moment es va veure -i els enemics van visualitzar- que era possible, ÉS POSSIBLE!.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.