Adam Majó

Xuts a pals

26 d'agost de 2009
9 comentaris

La copa i la mani

El passat 13 de maig milers d’independentistes bascos i catalans, molts d’ells políticament compromesos, van assistir a València a un acte organitzat per l’espanyolíssima Real Federacion de Futbol i presidida pel cap d’estat i la resta d’autoritats del regne. Fins i tot dos mitjans de comunicació propers a l’independentisme, Vilaweb i Berria, van editar conjuntament una publicació especial per l’ocasió amb el suport d’organitzacions polítiques diverses, la CUP i l’Esquerra abertzale inclosos. Com és que tants independentistes, catalans i bascos, van assistir a un esdeveniment, la final de la Copa del rei (d’Espanya) que, en si mateix, és indiscutiblement un acte d’afirmació espanyola? Doncs perquè, sovint, les coses són una mica més complexes del que poden semblar a primer cop d’ull i permeten diferents lectures possibles. Per molt que aquest fos un acte pensat per a lloar la màxima autoritat de l’estat (abans es deia del Generalísimo), el cert és que fou, també, una bona ocasió per demostrar que hi ha molta gent, al País basc i als Països catalans, que ni són espanyols ni, encara menys, senten cap simpatia pels hereus de Felip V.

En aquest sentit, si finalment es fa la manifestació contra una  possible sentència contrària a l’estatut del 2006 (no té ni nom), les lectures i la significació de la protesta poden anar, aniran, molt més enllà de la defensa d’una llei orgànica determinada o del marc autonòmic-estatuari. La qüestió de fons, que difícilment podràn amagar els interessats en amagar-ho, serà el xoc de legitimitats entre el poble català (representat, en aquesta ocasió, per una part  del tot) i l’ordenament legal espanyol. Una manifestació d’aquestes característiques qüestionaria, inevitablement, el dret de l’estat espanyol a decidir pel poble català i al marge de la voluntat d’aquest mateix poble. Serà, si s’arriba a fer, l’expressió d’un xoc de legitimitats, de sobiranies, del que els independentistes no podem, penso, restar al marge. Hi haurem de ser precisament per dir que no, que cap tribunal espanyol (ni francès) està per damunt de la voluntat d’aquest poble i que això, evidentment, no val només per la retallada  d’un estatut que ja no il·lusiona a ningú, sinó per tots els àmbits de la nostra vida col.lectiva. Seria un error deixar que aquelles forces polítiques que ens han portat a l’atzucac on ens trobem, ara es permetéssin el luxe de capitalitzar i  liderar la frustració generada pel mateix autonomisme que, per activa o per passiva, han contribuït a reforçar. Hi hem de ser, justament, per cridar a favor de l’autodeterminació i la independència i fer palès que aquesta és la única resposta possible a l’enèssima ingerència espanyola en els afers interns d’aquest país.

Nosaltres, els turistes
19.12.2017 | 4.13
Passi-ho bé Palau Firal
23.05.2013 | 3.06
Irlandesos
04.02.2015 | 9.19

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. S’ha obert la caixa dels trons. Es preguen bones maneres en els comentaris. Tambè estaria bè que les exigències de dimissió o expulsió anessin signades. Som-hi, que nomès és un debat.

  2. Benvolgut Adam,

    Com bé saps discrepo del tot d’aquesta reflexió. Però no perquè no hi hagin elements compartits en l’anàlisi, que ja són pocs, sinó per la conseqüència. La por a la capitalització per part dels partits parlamentaris catalunyesos és una excusa de mal pagador.
    Aquí, del que es tracta, no és de fer decantar l’autonomisme cap a no se sap qui, sinó de delimitar terreny. Ells juguen amb la política, la gent i el país i nosaltres no -oi?-, per la qual cosa, que ells assumeixin les seves contradiccions i que s’hio facin mirar. Nosaltres ja hem superat aquesta etapa -espero i desitjo pensar que fa molt de temps- però no hi ha manera de fer-nos visibes, perquè en lloc d’haver convocat una mobilització nacional contra els estatuts, ens dediquem a especular i a fer jugar segons les dinàmiques que ells imposen. Ara és hora de mobilitzar-se per l’estatut catalunyès? No, ara és hora de mobilitzar-se per la independència dels Països Catalans! I això no ho hem d’anar a fer a casa seva, sinó al nostre terreny.
    No diem que l’autonomisme ja s’ha acabat? Doncs a aplicar-ho.
    I sobre la comparació amb la final reial…, sincerament, em sembla massa demgògica com per comentar-la.

    Una abraçada.

    Aleix

  3. Jo també penso que s’hi ha de ser, amb sortides diferents de la manifestació, si cal amb pancartes diferenciades però s’hi ha d’anar a dir que no estem d’acord en què un tribunal espanyol decideixi el nostre futur, i això és extensiu tant al text de l’estatut com a l’autodeterminació i a tot.

    S’ha de cridar ben fort que la sobirania només està en el poble de Catalunya i això ens ha d’unir a tots.

    Com més important sigui la manifestació més clar ho tindran a Madrid.

    Penso que no podem perdre més oportunitats. Que hem d’estar a totes, en tots els fronts. Com també penso que, amb les coses ben explicades, la CUP hauria d’anar a les eleccions catalanes … però aquest és un altre tema…

  4. Com que en Josep, l’Eric  i el Toni sembla que no discrepen massa del que exposo en l’escrit, miraré de respondre a algunes qüestions plantejades per l’Aleix.
    D’entrada dir que participar en la manifestació que possiblement convocarà Omnium Cultural no exclou, evidentment, que des de l’EI es programin d’altres mobilitzacions. És més, una campanya pròpia em semblaria, en aquest cas, imprescindible. Ara bé, cal que siguem conscients de les nostres pròpies limitacions i tenir clar que si convoquem una manifestació nacional, per exemple, en el nostre terreny (?), com diu l’Aleix, no serem gaire més de 4 o 5000 persones, amb una mitjana d’edat (per molt que ell i jo la fem pujar una mica) que no supererà  de massa els vint anys.
    I pel que fa a la comparació amb la Final de la Copa -demagògica, segons sembla-, l’únic que pretenia era posar un exemple entenedor, que sovint, en política  i a la vida, els escenaris, les ocasions, no els tries tu, sinó les circumstàncies, i que el que cal fer és aprofitar-los tant bé com se’n sàpiga. 
    Merci de nou pels comentaris
  5. Molt fluix això de comparar la copa del rei amb una mani, a mi em sap greu dir-ho però voreja el ridícul de tant agafat pels pèls

    Jo no hi aniré a defensar l’estatut, tu podràs anar amb tota la bona fe del món però aniràs a manifestar-te en defens d’un estatut regional d’autonomia amb unes quantes competències més, sotmès a espanya

    que t’aprofiti

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.