Adam Majó

Xuts a pals

17 de novembre de 2009
3 comentaris

Herois abstencionistes

Els dies que hi ha eleccions
acostumo a quedar amb el Lluís, un amic, per fer el vermut a la plaça on tenim
el col.legi, electoral. Sovint, després de fer l’aperitiu, passem per les
urnes, però moltes vegades ens en anem directament a dinar, sense haver votat.
Perquè votar, recordem-ho, no és cap obligació, ni legal, ni moral, només
faltaria.  Els que varen combatre
el franquisme ho varen fer per molts motius, entre d’altres perquè tinguéssim
el dret a dipositar paperetes si així ho creiem oportú, sense pressions ni
coaccions de cap mena. Votar no és tampoc una acte de fe ni una declaració
d’amor i fidelitat a unes determinades sigles. Hom hauria de ser sempre lleial
a l’equip de futbol de la seva infància, per exemple, però no a un partit
polític. Canviar d’opció en les diferents convocatòries o deixar de votar de
tant en tant ens fa molt menys incoherents que votar sempre els mateixos,
facin el què facin. Votem, i ja està bé que així sigui, de la mateixa manera
que triem el canal de la televisió des de el comandament o el paquet de galetes
del prestatge del supermercat. Escollim la opció que ens sembla millor, la
menys dolenta,  entre les que es
presenten en aquella convocatòria concreta, i una d’aquestes opcions, tant
plena de sentit , o no, com les altres és l’abstenció.

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Times New Roman”;
panose-1:0 2 2 6 3 5 4 5 2 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:50331648 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
table.MsoNormalTable
{mso-style-parent:””;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

I és precisament per això, perquè
votar una cosa o una altre té un valor limitat, que em semblen tant fràgils
certes afirmacions abstencionistes que donen a la seva opció un sentit de
protesta i reivindicació que, penso, no es correspon amb la realitat.
Darrerament ho sento sovint. Des de joves que volen mantenir la seva puresa
ideològica i no volen embrutar-la en un món tant suposadament podrit com el de
la política convencional, fins a franquistes teòricament reciclats, passant per
vells lluitadors decebuts amb el resultat de tants esforços. Tant ridícul és
pensar que votar és un deure sagrat, una mena de missa laica a la deessa
democràcia, en la que introduïr la papereta equivaldria a combregar, com
creure’s que  quedar-se a casa, o
al bar, és un acte de desafiament al poder establert.

Hi ha moltes maneres de mirar
d’empènyer la societat en la direcció que cada un de nosaltres voldria. Votar o
no votar no són ni les més poderoses ni les més decisives, però poden ser útils
en determinants moments, com en  la
Consulta per la independència, que 
tindrà lloc el 13 de desembre a molts municipis del país i a Manresa a
principis de l’any que ve, i que, paradoxalment, no tindrà validesa legal.

 

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Times New Roman”;
panose-1:0 2 2 6 3 5 4 5 2 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:50331648 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
table.MsoNormalTable
{mso-style-parent:””;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–> 

Catalunya, Suècia i Rugby
17.02.2010 | 7.39
Amagar la brossa
29.10.2012 | 3.21
Xampany pel cap
14.06.2010 | 9.19

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Salut Adam,
    fas referència al vot a l’opció “menys dolenta” i crec que és aquí on es reforça l’argument del teu escrit. Si una opció és “dolenta” per “menys” que sigui, ja s’hauria de descartar. O a la fruiteria comprem la poma menys podrida?

    La classe política, conscient de la desafecció (bonic neologisme per a un mal endèmic) acumulada prefereixen treure’n rendiment que no pas combatre-la. Fet i fet, si la política té mala fama, la gent no tindrà tantes ganes de participar-hi i la seva feina perillarà menys. És aquí on entra “el mal menor”: cop que blasmar de la política és un recurs fàcil, perquè ja tens la gent convençuda i només es tracta de presentar la resta com a monstres i intentar que el propi partit capitalitzi el rebuig als altres.

    (Recordo que a la campanya electoral de 2007 a Vic,la CUP va fugir d’aquesta estratègia generalitzada i es va comprometre -i va complir- a no esmentar cap altre partit polític en tota la campanya i només parlar del que es pretenia fer)

    Fa uns anys, en una conferència, vaig plantejar que, ja que el “vot en negatiu” era una pràctica, ja no habitual, sinó majoritària, es podria estudiar la possibilitat de donar-li forma jurídica, és a dir, poder triar l’opció de fer un vot que restés en comptes de sumar. A priori podria semblar una pràctica estrambòtica però, al cap i a la fi, no deixaria de ser un exercici d’opinió directe, no caldria votar el tifus per por de la malària.
    És segur que en les primeres eleccions on s’executés aquest sistema, els resultats serien, si més no, curiosos. La majoria de vots negatius anirien a partits de govern, corruptes, sectaris… possiblement alguns partits habituals ni tant sols entrarien al parlament al presentar un còmput de vots negatiu. Potser al parlament hi hauria presència de partits que mai no han passat de l’urna (POSI, Partit del Cannabis, Partit Carlí). La primera legislatura seria realment entretinguda. I possiblement els partits deixarien de contribuir a la desafecció perquè ja no en podrien treure rendiment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.