Adam Majó

Xuts a pals

12 d'octubre de 2009
1 comentari

La campanya del No

A Manresa els actes de l’onze de
setembre han comptat enguany amb la participació de centenars de persones i
dotzenes d’entitats. El 9 de maig, el dia d’Europa, També el vam cel.lebrar en
aquesta ciutat, amb un seguit d’actes públics organitzats pel mateix
Ajuntament. El dia d’Espanya, ahir, en canvi, només el festejaren en un sol
lloc, a la caserna de la Guàrdia civil, amb parada militar i vi espanyol, i
sense ni tant sols la presència de l’alcalde. Vull dir, amb aquest exemple, que
l’espanyolisme, a casa nostra, està a la defensiva, s’avergonyeix d’ell mateix
i defuig els espais oberts i la participació popular desacomplexada. És un
nacionalisme, l’espanyol, conscient de la seva debilitat argumental, que  ofereix molts poques raons sòlides, més
enllà de l’apelació als sentiments, vinculats normalment a l’esport, i a un
fatalisme obstinat i profundament conservador. Allò del no-hi-ha-res-a-fer, i qualsevol alternativa, a Espanya, és una aventura
perillosa. Sense capacitat de seducció, només els queda la por, les crides a
l’ordre i l’
A-por-ellos
futbolísitic.

I és una llàstima, perquè la
discussió oberta i argumentada sobre una qüestió cabdal en l’ordenament legal
de qualsevol país, com la territorialitat i les estructures polítiques que hi
van associades, és sempre productiu i estimulant. Vull dir que seria molt bonic
que l’espanyolisme baixés al terreny del debat democràtic i posés sobre la
taula les raons per les quals els catalans i catalanes sud-pirinencs hauríem de
voler seguir formant part d’aquesta entitat política anomenada Regne d’Espanya.
Contrastant-ne els avantatges i inconvenients amb l’alternativa
independentista, sense catastrofismes ni amenaces.

Ara que un bon nombre
d’ajuntaments de la Catalunya central ja han aprovat mocions en la que es
preveu la organització d’una consulta sobre la independència de la Nació
catalana, és una magnífica ocasió perquè aquells que des de posicions
democràtiques creguin que Espanya és la millor opció, ens en expliquin el
perquè. Els partidaris del Si farem campanya, fa molts anys que en fem, però
ens caldria un interlocutor a l’altre banda de la taula. Els trobarem tant a
faltar, si no hi participen,  que
m’atreviria a dir-los que si és qüestió de diners o de mandra, que no pàteixin,
que ens donin els seus arguments, per escrit, i nosaltres ja ens encarregarem
de crear una comissió –hi tenim la ma trencada- que faria la campanya del No.
Jo m’hi apuntaria, segur, com si fos un joc de rol.

Requalificacions
10.11.2009 | 9.49
Cua de lleó
12.06.2019 | 10.53

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Estic convençut que els espanyols com més lluny millor.

    El diàleg amb ells és impossible.

    Per això crec en la declaració unilateral d’independència.

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.