La guerra, des que s’instal·là entre els éssers de la raça humana, no ha fet més que sofisticar-se per apropar-se al més possible al paroxisme de la devastació, la crueltat i el terror. A més, les conseqüències d’un conflicte bèl·lic de primera magnitud en l’escala del mercat, com ara el d’Ucraïna, afecta la població mundial,
“El que teniu davant és un fragment d’un exercici d’estil que va començar l’any 1973 amb L’adolescent de sal. Un sol exercici d’estil és tota l’obra de Biel Mesquida i totes les obres de tots els escriptors d’ençà que el món és món. La diferencia entre Biel Mesquida i molts dels altres és que Biel
Anit s’ha presentat a la Llibreria Quart Creixent, de Palma, la segona edició a la col·lecció Raixa, de la Nova Editorial Moll, de la novel·la “Fuita i martiri de sant Andreu Milà”, de Miquel Àngel Riera (1930-1996). La primera edició va veure la llum el març de l’any 1973, per la qual cosa amb aquesta
Olympe de Gouges, o Marie Gouze, era occitana, revolucionària, autodidacta, dramaturga i pamfletària. Va néixer a Montalban el 7 de maig de 1748 i va morir guillotinada a París, per contrària a la Revolució, el 3 de novembre de 1793. Atacà l’esclavitud en la seva bra de teatre “Zamore et Mirza, ou l’heureux naufrage” quan
El teu nom àrab significa segur, sa, sa i estalvi, i ara mateix per mi és un escarni perquè t’estàs morint. I ho saps. I voldries no estar gaire a fer-ho. Fa sis setmanes te rescataren d’un infart massiu que ha tengut massa rèpliques. No tens mal i dius que voldries poder parlar però no
El vintè poema de “Si entra la boira no tendré on anar”, d’Antoni Vidal Ferrando, premi Carles Riba 2021, diu així: Avui el temps passat té el regust de les urnes funeràries i dels amors impossibles. Hi ha ecos de cianur i de ciclops metafòrics que furiosos escanyen les estrelles de mar. Hi ha màscares,
A voltes lamenta no saber jugar a escacs perquè considera des que usa la raó amb certa habilitat, i n’ignora les raons, que els escaquistes tracten el cervell de manera exquisida i per això n’extreuen el suc més essencial. Coneix els moviments que poden fer les peces però no sap sortir de manera ordenada ni
“De vegades, durant una temporada també es posaven a la venda altres bestioles: precisament aleshores hi havia una dotzena de sargantanes, originàries de Mallorca, fredes, negres, amb la panxa blava, que en Pilgram alimentava donant-los talls de cucs de la farina i, per postres, raïm”. Aquest paràgraf fa part del conte “L’aurelià”, de Vladímir Nabókov,
La veu poètica d’Antoni Vidal Ferrando és ben identificable. Una veu que sempre diu sense estridències, com si no trencàs cap plat, però que trepana sense misericòrdia; assenyala nítidament els dits i les llagues que cal furgar per imperatius de dignitat. I això fa a “Si entra boira no tendré on anar”, Premi Carles Riba
Pier Paolo Pasolini veié en l’Evangeli segons sant Mateu, en una lectura que va fer a Assís, tanta poesia com energia vital i decidí de transmetre-ho cinematogràficament amb una força aclaparadora. Segons digué, hagués pogut desmitificar la figura de Crist i tot el que s’ha construït al seu voltant, però tanmateix no hagués pogut desmitificar
Avui fa dos segles i un any que nasqué a París Charles Baudelaire, el rebel, l’excessiu, l’indisciplinat, el lliure, l’indòmit, el ver. Tornar a dir el poema “Al lector”, de “Les flors del mal”, traslladat al català per Xavier Benguerel, fa molt de bé: L’estultícia, el pecat, l’error, la cobejança, ens trasbalsen el cos, torben
L’any 1961 s’estrenava la pel·lícula “One-Eyed Jacks”, basada en la novel·la ‘The Autentic Death of Hendry Jones“, de Charles Neider. El primer guió va ser escrit per Sam Peckinpah, que fins i tot en rodà algunes escenes. Tanmateix s’encarregà la direcció a Stanley Kubrick, que topà amb Marlon Brando, que interpretava el paper principal, i
Segons la Bíblia catalana, traducció interconfessional, el Llibre dels Salms 22: 20-22 diu: “Però tu, Senyor, no t’allunyis; força meva, vine de pressa a ajudar-me. Allibera la meva vida de l’espasa, que no mori entre les grapes del gos; salva’m de la gola del lleó, guarda’m de les banyes del brau”. Fixant-se en “que no
Avui fa 178 que va néixer Paul Verlaine, qui volia que els versos fossin música en estat pur. Verlaine també és simbolisme i és Arthur Rimbaud i les seves aventures, el seu amor inflamant i també el revòlver que només fereix Rimbaud però que obre les portes de la presó a Verlaine. I aquí l’èxtasi
Les tortugues deixen la hivernació i ho fan tastanejant, com quan hom s’aixeca en haver dormit arreu un bon grapat d’hores: pensant-se que el seu cos està fet d’aire, li costa mantenir l’equilibri i obrir suficientment els ulls per evitar topades o travelades. En el cas de les tortugues el trontoll no és tan escandalós,