marginàlies

Olympe de Gouges,  o Marie Gouze, era occitana, revolucionària, autodidacta, dramaturga i pamfletària. Va néixer a Montalban el 7 de maig de 1748 i va morir guillotinada a París, per contrària a la Revolució, el 3 de novembre de 1793. Atacà l’esclavitud en la seva bra de teatre “Zamore et Mirza, ou l’heureux naufrage” quan representava la meitat del comerç exterior francès i enriquia enormement la noblesa. Demanà la instauració del divorci i clamà igualment per la protecció dels infants i la igualtat entre homes i dones. El 1788 redactà i publicà “La carta al poble” en què denunciava l’explotació de les classes més desafavorides duita a terme pel clergat i la noblesa. El 1791 publicà “La Declaració dels drets de la Dona i de la Ciutadania”, com a reacció a la Declaració dels Drets de l’Home i de la Ciutadania, el gran document fonamental de la Revolució Francesa adoptada el 26 d’agost de 1789. Per tot això, i més, evidentment, va ser arrestada el 20 de juliol de 1793 i guillotinada el 3 de novembre de 1793. Avui fa dos-cents setanta-quatre anys que morí i molts de nosaltres hem estat una eternitat a conèixer què pensava i la determinació i la força en què ho feia. I la guillotinaren per voler ser justa;  la justícia, un valor que, segons quan i segons on, és, veritablement, ultrarevolucionària.