marginàlies

El teu nom àrab significa segur, sa, sa i estalvi, i ara mateix per mi és un escarni perquè t’estàs morint. I ho saps. I voldries no estar gaire a fer-ho. Fa sis setmanes te rescataren d’un infart massiu que ha tengut massa rèpliques. No tens mal i dius que voldries poder parlar però no pots per la sedació que et fa entrar i sortir del son a una vigília tan caquèctica com tu. Els ulls, quan véns de les profunditats de la tranquil·litat, tampoc no poden dir allò que voldrien. I és quan pens que cerques alguna cosa, des d’una cara a una veu passant per qualque certesa, que no pots cercar perquè ja no tens cap força. Des que vius a Can Gazà cerques per  tot, preferentment en els contenidors de rebuig, i sempre trobes quelcom per oferir a un o altre. Em reconeixes quan dic el teu nom, et despertes, me trobes la mirada i fas tot el que pots per esbossar un somriure de gratitud per estar amb tu, el mateix amb què t’acomiadares del personal de l’hospital després d’acceptar fer el darrer tram de vida agraint-los l’atenció permanent que t’han prestat en tot moment. I entre tanta inquietud, els qui estam amb tu entenem clarament que dius que voldries poder parlar amb la teva filla tot i sabent que és impossible: fa més de quinze anys que fugires de Totove (el poblet búlgar, no la ciutat macedònia) i acabares a Palma on no trobares res més que carrer indòmit, intempèrie, abandó i solitud fins que entrares a Can Gazà. I en demanar-te, com feim amb tots, si volies deixar les dades de qualque persona de contacte, mogueres el cap determinantment i digueres que no. T’apagues, Salim, i ens deixes una recança que vol ser sorda i tanmateix es fa sentir com tot allò intractable. I m’adon que de tu només en sabem el respecte amb què tractaves tothom, la noblesa per la que et regies, el somriure que mai no abandonaves, la teva expressió jeroglífica però franca i oberta, més de gestos que no de paraules, perquè la mescla de búlgar, turc i castellà que empraves mai no trobava torsimany. T’apagues, Salim, i només puc fer part d’aquest silenci escruixidor que trepana.