marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 de maig de 2022
0 comentaris

ESCAQUISTA LAMENTABLE

A voltes lamenta no saber jugar a escacs perquè considera des que usa la raó amb certa habilitat, i n’ignora les raons, que els escaquistes tracten el cervell de manera exquisida i per això n’extreuen el suc més essencial. Coneix els moviments que poden fer les peces però no sap sortir de manera ordenada ni coneix cap jugada; tan perdut va que amb molta facilitat pensa que juga a dames de forma desordenada amb fitxes tallades.

Un cop va jugar amb un amic que n’aprenia metòdicament i seriosa, i ho hagué de deixar tot d’una perquè l’amic, amb els moviments estrafolaris que feia fer a les setze peces, va creure que menystenia el joc i el menystenia a ell. I anava ben errat perquè en els escacs hi veu, encara, una poètica més que especial: el silenci que s’exigeix quan es juga, la concentració per ventura teatral dels jugadors, les mirades que calculen els moviments de l’adversari, l’escenari sense cap ornament…

Just al contrari que el seu millor amic que considera que aquest joc no és més que una reminiscència medieval i monàrquica que no pot tenir cabuda en una societat oberta i igualitària. El seu amic millor, tanmateix, té tendència a ser estrafolari i ridícul, i per això s’han discutit moltes vegades. De totes maneres, l’encerta, al seu parer, quan diu que és una mamarratxada –aquesta paraula usa- que els mitjans de comunicació considerin els escacs com un esport. I li recorda reiteradament que Bobby Fischer, probablement el campió del món de qui s’ha escrit més, era un antisemita extrem i negava l’holocaust, la qual cosa demostra que ser escaquista no implica necessàriament l’assenyament. I al meu torn, quan m’etziba aquest raonament que fereix greument Fischer, per demostrar-li que els escacs són punyeters en el sentit que juguen amb les ombres i amb tot allò que s’amaga per esporuguir, li retop que Fischer morí a Reykjavik als 64 anys, el mateix nombre de caselles del joc.

I ha estat quan ha acabat de llegir la meravellosa novel·la del seu estimat Stefan Zweig “Novel·la d’escacs” que s’ha proposat no lamentar més la seva ineptitud per als escacs; que seguirà admirant aquest joc quan entri a la literatura de mans tan excel·lents com les de Zweig.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.