Quan un sòl d’emblemàtiques llambordes és deixat de la mà de Déu pels responsables de l’ajuntament que correspongui, aquestes es deterioren i mouen i fa de molt mal transitar sobretot a peu o amb cadires de rodes o cotxets de criatura. Així doncs, amb l’excusa de l’esperada millora, com sempre, els savis pensants del consistori,
De juny a setembre Ciutadella les obre i Maó tanca les celebracions patronals de cada un dels pobles de l’illa on la presència del característic jaleo és la principal atracció. Ara, es pot dir que comença el llarg compàs d’espera fins al dia assenyalat al santoral del calendari per lloar novament patrons i patrones del
Duies l’estelada al damunt perquè volies fer la foto de l’apunt al bloc de “l’endemà” i t’endinses a la platja per fer un bany i trobes quatre pilons d’arena construïts per la canalla la calorosa tarda d’ahir i, obsessionada amb l’emocionant jornada de l’onze de setembre d’enguany on una colossal V humana teixida per famílies
Abans que quasi tots els clubs o gimnasos de Barcelona practiquessin les arts marcials, aquí al poblat, seguint quatre capítols de sèrie televisiva del tema, ja en tenien prou per agafar autodidàctiques perfectes posicions d’atac i defensa, uns depurats estils que gairebé amb prou feines aconseguien la majoria dels “paiets” acostumats a jeure al sofà
L’èxit de la convocatòria no deixa indiferent a ningú. La pedagogia democràtica que escampa la ciutadania de Catalunya, ja és digna de figurar entre els llibres de text del futur país i de tenir-la en compte en els de qualsevol de l’Europa democràtica i la resta del món. Qui ho hem anat seguint pels diferents
La crisi, de la maneta dels fracassos de parella, tal vegada augmentin i accelerin la mobilitat de les persones; de sobte veus algun nou rostre formant part del veïnat i amb prou feines arribes a fer coneixença i, de vegades, evitant-te la mirada, ni tan sols reps cap gest de salutació amb la qual cosa
Entre secretes (policia de paisà) de l’estat, afiliats o simpatitzants de partits d’esquerra unionistes de rel i molts més d’altres de clara convicció independentista, la diada de l’11 de setembre del 1976 va omplir el centre de Sant Boi. Ara, en la distància, quan se saben tantes coses, pel cap et passa preguntar-te ¿quant de
L’ordit del temps (Montserrat Abelló) Jo Era com una ombra. Polia esperances contra l’ordit del temps, les dents serrades. Les mans, que semblaven tan útils, ara són sarments per al foc. I no pot culpar ningú! En última instància, cadascú és el seu propi botxí. Sols té importància allò que
Deu ser èmul del protagonista del film “La finestra indiscreta”, d’Alfred Hitchcock, però qui observa per les ulleres de llarga visió que surten a la imatge, no té, donada l’alçada del trípode que permanentment les sostenen, cap cama escaiolada i, per les persones que podem malpensar què cony deu voler observar, al davant del boinder no
Segons com es miri les gavines a casa nostra i per una gran part de la població, no tenen ja la simpatia que van assolir arran del famós llibre “Jonathan Livingston Seagull” de Richard Bach, traduït pels enyorats Miquel Martí i Pol i Emili Teixidor, o de la bella cançó “La Gavina” de Marina Rossell
Feliços i orgullosos de la feina ben feta que feien, que acceptessin ser retratats va ser un preuat regal que em van fer. Tant de bo algun dia, qualssevol d’ells puguin reconèixer en alguna exposició que faci l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (lloc on estan dipositats els negatius) dedicada al món del barraquisme dels anys 60,
Curiosament els adhesius o pintades d’AIXÍ NO, que de tant en tant alguna persona (amb el cap ben moblat per raons d’ecologia i sostenibilitat) fa aparèixer en llocs públics visibles, desapareixen en menys de 12 hores doncs el servei de manteniment municipal, s’ho pren com una tasca d’urgència prioritària. És el que té la defensa
Formen sanefes de cridaners colors esperant que la demanda del nou jorn vagi desfent-les, peça a peça, a mesura que serveixin de distracció d’esportistes ocasionals que les llogaran una estona com a individual particular “patera” que els farà fugir de la rutina diària del privilegiat mon a on han tingut la sort d’haver nascut, on
L’alta corruptela institucional, la d’ara i aquí, la d’un poderós que es vantava de lluir espectaculars fulles i donar fruits saludables d’agradable sabor d’identitat, està recorrent, minut a minut les xarxes informatives. Llàstima que ell, ella, els i les altres, com l’esbarzer, vagin protegint-se amb agudes punxes que no dubten mostrar quan se’ls enxampa i
“esmenament” On deia: “Diuen que les buguenvíl·lees són difícils d’encarrilar, hi ha però que, conscients del poc espai on les ha tocat créixer, no es resignen a no lluir l’esplendor que les caracteritza i se les empesquen per formar una mena d’enjoiellat jardí vertical on, el magenta de la flor i verdor de la resta,