tempus fugit

Abans que quasi tots els clubs o gimnasos de Barcelona practiquessin les arts marcials, aquí al poblat, seguint quatre capítols de sèrie televisiva del tema, ja en tenien prou per agafar autodidàctiques perfectes posicions d’atac i defensa, uns depurats estils que gairebé amb prou feines aconseguien la majoria dels “paiets” acostumats a jeure al sofà duent còmodes plantofes, encara que l’estatus familiar els permetés practicar l’esport damunt dels embuatats tatamis del gimnàs baix la instrucció d’uns, a corre-cuita reciclats, professors que no podien perdre pistonada si volien estar al dia de les noves tendències que milions d’antenes de televisió instal·lades als terrats, difonien en domicilis particulars, bars i tavernes del barri.