tempus fugit

De juny a setembre Ciutadella les obre i Maó tanca les celebracions patronals de cada un dels pobles de l’illa on la presència del característic jaleo és la principal atracció. Ara, es pot dir que comença el llarg compàs d’espera fins al dia assenyalat al santoral del calendari per lloar novament patrons i patrones del poble.

Ara és hora d’anar acumulant experiències i a poder ser millorar properes actuacions, tant és fent sonar la gralla -o qualsevol altre instrument- amb partitura musical ortodoxa o no, el que cal és fer-ho bé. És la silent, voluntariosa i a voltes feixuga feina durant l’any que fa alguna gent del poble per mantenir tradicions de la cultura pròpia, tasca sovint minimitzada per les institucions escatimant ajudes i que, quan ho penses, veus com s’aprofiten –no només aquí eh?- de la bona fe de la bona gent que no repara en oferir temps i art no només a canvi de res material, sinó sovint amb assumides despeses personals, és una de les  raons a l’abast del poble ras per sentir-se viu enmig del tan freqüent corrupte i autoritari  desballestament institucional.