tempus fugit

Quan un sòl d’emblemàtiques llambordes és deixat de la mà de Déu pels responsables de l’ajuntament que correspongui, aquestes es deterioren i mouen i fa de molt mal transitar sobretot a peu o amb cadires de rodes o cotxets de criatura. Així doncs, amb l’excusa de l’esperada millora, com sempre, els savis pensants del consistori, descartant una digna restauració, decideixen fer una pertinent remodelació amb la qual cosa, la petita plaça Colón de Maó, lloc on Pilar Alonso (cançonetista) és recordada, va patir els canvis que, com acostuma a passar, a uns els van agradar i d’altres se’n van fer creus.

Ara, com que ja podem veure els resultats, observem que el canvi d’ubicació de l’estàtua de na Pilar Alonso, ha servit perquè el bell mig de la plaça estigui ocupat per taules i cadires dels negocis de restauració del voltant (abans també les tenien davant de l’establiment), deixant només un parell de bancs per l’ús públic gratuït, i el monument de la cupletista, que abans ocupava el centre amb una font de quatre piques i aixetes distribuïdes pels quatre costats del pedestal i rodejada també per quatre bancs de pedra, ara està descentrat i només té una aixeta baixeta que fa de font per la qual cosa no és d’estranyar que qui se’n feia creus tenia raó.

Paradoxes del destí, ara distanciat al darrere de la cupletista, podem veure un tros de la façana principal de l’església de Sta. Maria de Maó que, com els teatres de varietats, anuncia visites al temple i concerts d’orgue, segurament seriosos i transcendents però amb tota certesa menys jocosos i populars que les actuacions de la cantant menystinguda, diuen, pels seus coetanis menorquins doncs ja se sap allò de què ningú acostuma a ser profeta en la mateixa terra, i així tenim a na Pilar Alonso d’esquena al teatre de culte catòlic i de cara a un públic consumidor de gelats, refrescos i aperitius mirant-los pensarosa de  que tal vegada  cap d’aquestes persones tindrà  idea dels famosos cuplets que pels anys 20 del segle XX, feien les delícies dels espectadors d’aquells teatres del Paral·lel a Barcelona.