tempus fugit

Entre secretes (policia de paisà) de l’estat, afiliats o simpatitzants de partits d’esquerra unionistes de rel i molts més d’altres de clara convicció independentista, la diada de l’11 de setembre del 1976 va omplir el centre de Sant Boi.

Ara, en la distància, quan se saben tantes coses, pel cap et passa preguntar-te ¿quant de temps no s’ha perdut entre passadissos i despatxos de la Moncloa, Palau Reial i els de la Generalitat, enganyant i traint les legítimes aspiracions del poble sotmès, fins a arribar a la clarividència col·lectiva d’avui d’exercir el dret de decidir?, i ¿quantes persones que mai coneixerem s’han lucrat?, per què primer està el que corromp nodrint corruptes que s’envolten de col·laboradors materialment interessats i per tant sovint, cecs muts i sords.

I…, hi ha més preguntes que podem fer-nos però, per salut mental, momentàniament avui vigília de la Diada de Catalunya i demà, deixarem en un costat del cervell i, a poder ser, ben lluny del corresponent a la rancúnia.

I, en memòria dels que l’any 76, víctimes directes del cop d’estat feixista-franquista del 36, varen estar presents a la Diada de Sant Boi i a les posteriors fins que la salut els va defallir, el poble català ja no els decebrà ni demà ni passat demà ni l’altre ni els altres jorns.

Ara, carregats de raó, els arguments de pes mouen pacíficament la ciutadania i això no hi ha qui ho pari, som mentalment i físicament forts i sabem que el dret de decidir és legítim i per tant s’ha d’exercir i, d’impedir-nos-ho per la força irracional d’una colla d’antidemocràtics dictadors, lacra dels últims colonitzadors, sabem i saben que, la desobediència civil, estarà a un pas de produir-se i aquí, a Europa i al món ja se sap que, posar en pràctica aquesta pacífica resposta, en res beneficiarà a qui creuen ser els amos i senyors a l’estat espanyol.