Maria Aurèlia Capmany “Cartes impertinents” D’una assassina a una dona de bé. «Potser no llegiràs aquesta carta si començo advertint-te que he comès un assassinat. Et preguntaràs, potser, per què jo, una assassina, tinc el desvergonyiment de tutejar-te com si forméssim part del mateix medi, de la mateixa família, de la mateixa estructura moral. Comprenc
La casa abandonada té el runam del sostre, malmès aposta per foragitar okupes, fent barreja amb les també esquarterades rajoles del sòl, deixant, això sí, un celobert comunitari malgrat que, en aquest cas, no beneficiï a ningú.
Professionals i aficionats de la càmera, són atrets per les espectaculars sortides de sol ajudant molt les nits caloroses d’estiu o de tardor que acumulen humitat en l’atmosfera, la qual cosa fa que les matinades fresques facin de bàlsam per retratar minuciosament, segon a segon, l’astre dins el rogent horitzó reverberat també a les tranquil·les
De la creu, podem parlar que a Menorca ja han iniciat les obres de construcció de les projectades i costoses (20 milions d’euros pel cap baix) megarotondes programades; aquestes, criticades i qüestionades des de la seva projecció, per gent experta i entesa que mai han vist, fora d’un interès lucratiu, la necessitat social o de
Avui la cara i, ni tan sols la resposta del parcial Tribunal Constitucional, suspenent la convocatòria de la consulta del 9-N m’amargarà l’apunt, precisament per això, pel seu sectarisme cap al pensament únic del PPSOE. A ses illes, la tardor ens allibera del feixuc estiu i dels visitants que omplen platges a vessar en la
Enhorabona!, el president Mas (no sé si assessorat o no, i si ho està, ho està molt bé) està fent per la llibertat i democràcia de Catalunya una tasca titànica amb ritmes exactes i amb la discreta però imprescindible solemnitat que el moment històric requereix. Aquesta última, la solemnitat, per dues qüestions: Una, junt amb
(1)els dissabtes, la imatge serà fotogràfica o dels retalls d’un calaix del temps, però el text, serà robat. Per les circumstàncies del moment, el d’avui a corre-cuita, és aquest: Joan Brossa “el saltamartí” escolteu aquest silenci
Són els del Km.0. Qui coneix Menorca sap que poden comptar-se per desenes els estrets camins rurals de paret seca que conformen la xarxa de comunicació entre els llocs del municipi de cada poble o dels indrets dignes de freqüentar per una raó o altre. Acostumen a ser camins angosts i de pronunciats revolts on
Fan paor a grans i petits, són mal de veure i si per la platja no corre l’alerta, el lleu frec d’una part del nostre cos amb un d’ells, es transforma en aquella dolorosa coïssor que t’amarga el dia de sol i mar. No sempre és així, també pots tenir la sort de què un
Fan soroll, molt soroll, massa soroll. Són espectaculars, molt espectaculars, massa i tot perquè atrauen un nombrós públic que, àvids i badocs, mirem les acrobàcies aèries fetes pels pilots de la RAF menant els BAE Hawk a reacció que, en temps de pau, poden fer patxoca però en temps de les mai eradicades guerres que
L’escultura en l’arena ens ho fa veure; a pas de tortuga i somni de sirena, enguany l’estiu, a s’illa, s’ha acomiadat allargant de manera alarmant l’ardor canicular. És el que hi ha, però…, és el que toca?, o més aviat és, certament, la cíclica transformació del planeta en fase actual d’un escalfament agreujat i accelerat
1er. Ningú ho pot negar, així doncs fent cas dels assenyats s’ha de valorar positivament la lliçó d’un govern, en aquest cas el del Regne Unit, autoritzant el dret de decidir als habitants d’Escòcia permetent-los d’expressar-se a les urnes. 2on. Alliçonador el missatge del govern perdedor elevant l’autoestima sense perdre el nord independentista valorant positivament
Poques vegades d’un carret de 36 exposicions aconseguies que totes les fotos sortissin visibles i més o menys bé, i en aquesta ocasió vaig tenir la sort de cara inclús en el darrer clixé que va sortir mig velat donant-li, potser, aquell valor afegit al mèrit de voler sempre aprofitar el carret fins a l’última
Uns volen en bandades orientant canvis de direcció sempre units, són coloms i, una mica per lliure, també hi ha alguna tórtora i tots plegats, acostumen a fer una parada damunt del cablejat elèctric que passa sobre el magatzem d’un majorista i fabricant de pinsos que, de tant en tant, rep grans sacs contenidors de
Dormir fent bivac a la platja és d’obligada experiència de joventut, però el que no s’entén gaire és la utilització de llençols, clar que, tot depèn dels sentimentals hàbits esclavatges de cadascú. Si Linus van Pelt, el millor amic de Charlie Brown, no pot prescindir de la seva estimada i rebregada flassada, no és gens