A la foto, polit i curiós resultat de la feina del tractor que, en temporada alta, de bon matí deixa neta i llisa l’arena de la platja fent desaparèixer tot residu orgànic o no, amb col·laboració de les gavines que fan la feina tot l’any. Prest, una allau de banyistes tindrà l’oportunitat de gaudir de
Montserrat Abelló –“ Paraules no dites” Tot sembla ben senzill. Quatre parets fan una casa. Un home i una dona, un fill. Una taula, quatre cadires, i un llit per a dormir, néixer, morir. Tot sembla tan senzill, si fos així?
És una casa de planta baixa amb unes senzilles porta i finestra de fusta massissa pintades amb el característic verd primavera emprat en moltes cases de l’illa. Sembla que estigui habitada doncs la porta d’entrada no detecta cap tipus d’abandó o d’estar poc activada la qual cosa fa pensar que potser arranjar la finestra que
Ja fa uns quants anys, una albada de primavera d’esbarjo amb la cussa copsem que, damunt l’enorme pedra horitzontal de la Taula, i al costat d’una motxilla hi havia algú dormint dins d’un sac, era un xicot que, en veure’ns s’incorpora prest plegant-lo amb intenció de baixar; ja més a prop, des de sota i
El matí era feixuc, 60% d’humitat, per això devia ser consolador poder seure una estona a recer del potent sol enterbolit pels núvols de calor i eixugar-se la suor tot fent-la petar a l’ombra de l’estàtua de la sirena del port de Maó, que no té tanta popularitat com la de Copenhaguen, però que, amb
(simbologia dels colors segons la Viquipèdia) FELICITAT, CURIOSITAT, OPTIMISME, ESPONTANEÏTAT, És el color més alegre de l’espectre. Està associat a la calor, a l’optimisme i la diversió. El groc aporta vitalitat a altres colors. L’associació del groc amb el sol, li dóna un àurea lluminosa evocant saviesa, intel·ligència i imaginació. En molts països, el color
Els temps canvien i l’església catòlica segle a segle sap que, si no s’adapta, perd fidels. Normalitzar totes les tendències afectives, no ha estat (ni està sent-ho) gens ni mica fàcil però, passa a passa, manifest a manifest, manifestació rere manifestació, dins la societat laica o clerical fan que segons quins dogmes, catòlics i no
Joan Brossa “el saltamartí” FAMILIA Va morir el 29 d’octubre, un any després del naixement d’en Pau, dos anys abans del d’en Pere, quatre anys després de l’Exposició Universal i dotze anys abans de la primera guerra europea. (fotografia adquirida en un mercat del vell)
Per acontentar a tothom, hi ha un munt de versions de com utilitzar els talismans de la sort. Una d’elles deia que, la ferradura que penjava amb l’obertura cap amunt, captava les forces i bons auguris divins que, en omplir el forat, s’espargien per la casa afavorint les persones que l’habitaven, per tant, aquest era
El silenci a l’albufera acostuma a ser captivador i no goses trencar-lo amb converses llargues, si s’escau, només frases curtes i a cau d’orella per tal d’escoltar, de tant en tant, les tendres piulades d’aus organitzant-se amb les seves cries cercant l’aliment o, també pel sonor aleteig d’unes ales batent-se a l’aire en acció de
Potser per vanitat, tens el costum de penjar al “f” una fotografia diària de les que t’entretens a fer. D’algunes, després penses que pots dir alguna cosa i són les que em van empènyer, ja fa un any i escac, a obrir aquest bloc a VilaWeb prou visitat al principi, però de baixada d’ençà de la
Als magatzems de vell topes amb tota mena d’objectes. L’avi, l’àvia, la veïna vella o el veí vell que viuen sols, majoritàriament, quan el cos els hi diu prou, o van al geriàtric o moren i, això fa que allò de la casa menyspreat pels hereus però que encara tingui utilitat per algú, vagi a
Li diuen cap de fibló o mànega i, a no ser que s’endinsi en la terra, no sol fer desgràcies. El de la foto va tenir una durada de 20 minuts d’ençà que algú em va avisar que’l podia veure si anava a un mirador proper de casa. L’endemà, aquesta altra mena de cap de
Maria Aurèlia Capmany “Cartes impertinents” D’una assassina a una dona de bé. «Potser no llegiràs aquesta carta si començo advertint-te que he comès un assassinat. Et preguntaràs, potser, per què jo, una assassina, tinc el desvergonyiment de tutejar-te com si forméssim part del mateix medi, de la mateixa família, de la mateixa estructura moral. Comprenc
La casa abandonada té el runam del sostre, malmès aposta per foragitar okupes, fent barreja amb les també esquarterades rajoles del sòl, deixant, això sí, un celobert comunitari malgrat que, en aquest cas, no beneficiï a ningú.