tempus fugit

L’alta corruptela institucional, la d’ara i aquí, la d’un poderós que es vantava de lluir espectaculars fulles i donar fruits saludables d’agradable sabor d’identitat, està recorrent, minut a minut les xarxes informatives.

Llàstima que ell, ella, els i les altres, com l’esbarzer, vagin protegint-se amb agudes punxes que no dubten mostrar quan se’ls enxampa i el cap de tots, fins i tot, passant-se per alt la sobirania del poble que el va tenir en consideració, es permet el luxe d’actuar despòticament escudant-se en la no obligació legal -saltant-se la moral- de comparèixer al Parlament de Catalunya, quan se’l requereix per donar explicacions però diu, amb commiseració, com una mena de favor, que ho farà en la data que ell creu és més adient, amb la qual cosa el tuf de mangoneig permanent, queda flotant en l’aire damunt la ciutadania cada vegada més convençuda de sortir al carrer el pròxim 11 de setembre (confiem que cap maquinació política ho converteixi en un flotador de plom) per treure’s aviat, com més aviat possible, els mals sons de domini franquista borbònic empastifat sempre de corrupteles i fal•làcies engendradores de botxins de la llibertat dels pobles i messies falsos untats amb el saqueig que els és permissiu  fer a l’ombra del seu mandat.