El cervell humà és com l’univers. Està en expansió constant. Com hi cabrien, si no, tantes idees, tants records i tantes paraules? No parem mai d’aprendre, d’acumular experiències, d’incorporar paraules o fins i tot d’afegir llengües al nostre repertori personal. I, per si fos poc, som capaços també de fer ressuscitar ombres del passat que
La genètica és poc dissimulable; el traç dels ulls, el color de l’iris, la pigmentació de la pell, la silueta del nas i la prominència dels llavis desvelen el nostre origen. En l’aparença i la sonoritat d’una llengua, també s’endevinen moltes relacions de parentiu. El punt de trobada de la gran manifestació d’aquest mes a
Les paraules porten un geolocalitzador incorporat. Qui té capacitat per desxifrar l’origen d’alguns mots infreqüents o per detectar un ventall ampli d’accents dialectals només necessita alguns indicis per endevinar el perfil d’un parlant. La variació és inherent en la trajectòria de qualsevol llengua. Aquest fenomen seria molt evident si observéssem la imatge de les oscil·lacions
Les alegries acostumen a ser parcials. El que ens apareix com a bo i beneficiós d’entrada pot amagar la llavor amarga d’una derrota. Ara i aquí celebrem que som parlants d’una llengua viva, canviant i dinàmica, però alhora no podem camuflar el nostre compungiment per la fesomia resultant. Com són les converses de carrer a
La gata no parla però es fa entendre. Sap destriar a qui és millor demanar-li cada acció (obrir la porta, donar-li menjar…). I l’èxit repetit en aquests intercanvis fa que continue amb l’afany d’expressar-se. Només per simple observació, inferim que hi ha tres tipologies de comunicació: entre humans; entre animals; entre humans i animals. En
Entendre’ns és un acte ordinari. En les relacions endogrupals, no li atorguem cap mèrit perquè tenim la il·lusió que som capaços de traslladar el nostre missatge incòlume als interlocutors de torn. Però entendre’ns és una heroïcitat. De tot el que ens proposem dir, quina porció n’arribem a plasmar en paraules? De les paraules que acabem
En aquest instant precís, milions i milions de persones de diverses edats i ètnies -que dormen, treballen, s’estimen o es debaten entre la vida i la mort- es parlen en llengües àgrafes. Durant segles el català també es va transmetre només oralment perquè la immensa majoria dels nostres ascendents lingüístics no tenien accés als llibres
Què expliquen el paisatge, els monuments, el dret i la toponímia sobre la història d’un territori? Narren fets. Per això, els poders d’arreu del món que volen esborrar alguns esdeveniments històrics camuflen o ataquen aquestes formes d’expressió cultural tan clares. Evidentment, el passat continua latent en el present només si sabem interpretar el significat de
Hem esdevingut animals adaptables al canvi. En mig segle s’han transformat molts dels hàbits quotidians de la nostra comunitat. I el capital lèxic s’ha transfigurat amb cada evolució. No sé quants llits ha fet cadascú durant les darreres dècades. Moltíssims, segurament: llits individuals, de matrimoni, bressols, plegables, inflables… I descriure’n les característiques i els elements
Enyorar demana conèixer. No enyorem el que no hem conegut. Qui plora una paraula que no ha sentit i que no sap què vol dir? Ningú es plany per una paraula absent i que no jau en cap sepulcre. És com si no hagués existit mai. Avui fa justament tres anys que va començar a
L’ordre alfabètic de les paraules en les obres lexicogràfiques és molt pràctic però no reflecteix com és el món ni com som els humans. La A dóna prioritat a tot el vocabulari encapçalat per aquesta lletra, sense concurs de mèrits previ ni aplicació de criteris de popularitat. Imagineu-vos, però, que alguna editorial publiqués un diccionari
Malgrat que l’univers tendeix espontàniament al màxim desordre, en llengua tendim a teixir agrupacions de paraules. Només cal que comencem a parlar d’un tema concret i, de cop i volta, van acudint elements diversos del mateix camp semàntic. Explicar com s’encén una foguera potser semblarà intrascendent, però us heu parat mai a pensar quantes paraules
De vegades em fa l’efecte que no es pot expressar tot -absolutament tot- en llengua estàndard. Ens falten peces. Venint d’un dialecte perifèric, hi ha paraules que no saps com dir perquè t’entenguen. Visualitzo la cadena dels meus predecessors i dels seus coetanis: parlants per transmissió oral; desconeixedors de la llengua escrita; amb una formació
L’oralitat és el refugi dels bords, dels mots il·legítims. Engendrats per forces predictibles però no ajustades a la normalitat, alguns encara van trampejant entre la pàtina de la marca DO i l’estigma de l’analfabetisme. I què n’haurem de fer a la llarga, d’aquestes peces singulars? Tenen les absoltes cantades, però les curiositats sempre fan bonic
La llei i les normes que regeixen la majoria dels nostres actes quotidians no estan escrites enlloc. Així i tot, tenim unes expectatives sobre la conducta dels altres. I constantment, tracem fronteres entre la normalitat i la anormalitat. En llengua, també. Els diccionaris certifiquen què és incontestablement admissible, però fora de les pàgines reals o