Unes espardenyes, un matxo estirant un carro, una bicicleta desmanegada, una vella vespino, un pascuali o un 4L oferien una visió pausada de la història. Encara recordo quan anar al cent per hora era una expressió hiperbòlica per referir-se a algú que corria molt. Ara la gent es posa a mil. Tot és trepidant; diuen
L’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. Potser la llengua, igual que l’energia, és una informe massa limitada. I com una immensa bola de plastilina, a mesura que l’anem estenent amb un corró per obtenir una superfície més gran, es va tornant més i més prima. La nostra llengua guanya parlants. Aquest
Els mapes que apareixen als llibres escolars i als diaris no dibuixen les fronteres lingüístiques dels territoris. El contínuum que formen les paraules és invisible i no té cap mena de valor per a una part de la humanitat. Quantes persones del nostre entorn més pròxim saben que a Europa es parlen unes 70 llengües
Un homínid llança un os enlaire que comença a giravoltar amunt i més amunt i, just quan retorna vençut per la força de gravetat, dos o tres milions d’anys més tard, algú crida: “Aparta’t, que et caurà al cap!”. No sé si us heu preguntat mai com va aparèixer la primera paraula, però si algun
Bufa un vent que erosiona paraules. I la constatació d’aquest fenomen suscita l’aparició d’una legió de taxidermistes de paraules que, solitaris o associats en petits cenacles, pretenem redimir de l’oblit el llegat lingüístic de la comunitat. En un article d’Albert Chillón, El cultiu de les paraules, he trobat una bona síntesi d’una part dels motius
Els anells d’un tronc informen dels anys que té tot l’arbre. Igualment, les persones també delaten la seva edat quan parlen. Hi ha molts indicis que ens farien endevinar l’antiguitat de l’interlocutor sense que calgués veure-li la cara. Però no sempre és així. Al voltant del 5 de febrer a molts pobles se celebra la Festa
La riquesa lèxica ens permet descriure el que veiem, el que pensem i el que sentim d’una manera més exacta. Ens comuniquem millor si tenim més repertori de paraules. I, d’uns mesos ençà, les paraules han pres un protagonisme insòlit. Estem molt pendents dels discursos, del que es diu i de com es diu. En
Què és més intransferible que els sentits figurats? Hi ha res que ens costi més de traduir que una expressió popular? De fet, avui parlarem d’un mot en concret que vam retrobar en una escena preciosa i que sovint és només conegut pel seu protagonisme en l’expressió estar més content que un gínjol. Gràcies als linguòfils encara
Setembre ha arribat. I malgrat que aquest no serà un altre setembre més i prou, entre les vinyes avui hi havia els primers veremadors i els tractors circulaven per les carreteres estretes amb el càrrec de raïm madur al remolc. Previsiblement, tot al seu lloc. La verema no forma part dels meus records. Les vinyes
A què dediquem les hores de la nostra vida? En una enquesta trobaríem moltes respostes diferents a aquesta pregunta, però el fet de viure al poble o de viure a la ciutat ens condicionaria el resultat en gran manera. Al poble a l’estiu les collites són variades i multicolors. Qui té la sort de formar
La meva pàtria és la meva llengua, han dit alguns dels nostres literats insignes. Cadascun de nosaltres compartim fàcilment un repertori lèxic extens amb els parents, amb els veïns de tota la vida i amb els amics que hem conservat al cap dels anys. De fet, hem dibuixat mapes dialectals gràcies a aquestes concordances lingüístiques.
Si valorem la diversitat lingüística, viatgem sempre amb la lupa de la intercomprensió lingüística penjada al coll. L’estiu deu ser el moment de més itinerància mundial. Ens movem amunt i avall i gràcies a les experiències acumulades recopilem material per a relats gràfics, sonors o escrits. I sovint desplaçar-se fa que entrem en contacte amb
Us intriga saber quin és el protocol que segueix l’intel·lecte per tenir en actiu un vocable? Per què hi ha paraules que coneixem i no fem servir? Potser consultant obres de neurolingüística trobaríem algunes respostes. De moment, les intuïcions ens serveixen per fer-nos sospitar que per incorporar a ple rendiment un mot en el nostre