Jo és una paraula difícil d’entendre. Tothom és jo, però el meu jo és únic. És un globus que s’infla amb la identitat particular de cadascú a l’instant exacte que milions d’altres identitats fan un ús particular de la mateixa idea universal. Seguim aquest camí: què representen al món real les expressions “casa meua”, “mons
Res no lliga l’estètica de les paraules amb el seu significat. La bellesa dels mots pot ser exclusivament exterior, autònoma, formal. Els fonemes, de fet, constitueixen la música de la llengua. Per això, quan escoltem algú que no entenem, ens arriba només la sonoritat del seu missatge. Repassant les paraules preferides d’exalumnes d’un curs de
Què recordem exactament de totes les paraules que dominem? Anant bé, sabem pronunciar-les, tenim gravada la seva imatge gràfica, sabem què volen dir i potser podríem emparentar-les amb altres paraules de la mateixa família. Però hem guardat algun record del primer dia que les vam sentir, del lloc on érem i de quins llavis van
Passar d’una llengua a una altra no sempre és senzill. Cada idioma té una ànima poc o molt divergent de la de les llengües de la seua mateixa família. Els bons traductors ho dissimulen tant com poden, però podria ser que hi hagués idees intraduïbles. De fet, sense moure’ns de la nostra comunitat lingüística hi
La vida és líquida segons Bauman. I en un medi aquós els objectes pesants s’afonen. Suren la simplicitat i la modernitat, d’una lleugeresa renovable. En l’intent tossut de salvar-nos els mots anem recuperant paraules i expressions que són a punt d’extingir-se, sobretot perquè les peces lèxiques mig esborrades de la nostra memòria col·lectiva es resisteixen
Construir i projectar. Com construïm les nostres opinions i de quina substància estan fetes? I com les projectem enfora i per quina via les expandim per l’aire que ens envolta? Per als observadors de carrer, aquests fenòmens no ens resulten fàcils d’analitzar ni d’entendre. Però en un escenari de complexitat informativa com el que vivim
La por deu pesar més que l’esperança. Com es pot entendre, si no, que aquells que accionen els ressorts dels poders tradicionals hagin apostat unànimement per carregar tots els ous al cistell de les amenaces? Els adults de generacions diferents hem crescut amb més o menys intensitat a l’ombra d’una tradició cultural i política fonamentada
La varietat estàndard prestigia la nostra llengua i ens facilita la comunicació en els àmbits formals arreu de tot el territori. És, per tant, una necessitat i una inversió de futur. Sorprèn tanmateix l’interès de molts parlants, repetit ara i adés, per exhibir en fòrums i xarxes socials la singularitat de paraules locals, prescindibles per
La meteorologia omple moltes converses, ocupa espais informatius i demana un bon grapat de paraules. També trasllada damunt d’un mapa l’imaginari col·lectiu. Després d’un estiu en què hem tingut de protagonistes els termòmetres, ara -a punt de posar un peu en la tardor- tot sembla que es torna més normal i més previsible. Alguns dies
L’estiu és temps d’excessos. Calendari sense horaris i sense normes. El parèntesi dels remordiments. En fi, la vàlvula d’escapament del nostre sistema productiu i del nostre ordre social. A taula tot ens sembla més bo i tot ens ve més de gust. Durant el descans anual més prolongat, els pecats de gola s’acumulen; sobretot, si
Viatjar cura. S’ha posat de moda, aquesta màxima. La dissidència només s’explica si s’és un individu sedentari. Contràriament, les persones de món haurien de tendir a tenir una cosmovisió impregnada de la veritat majúscula. Viatjar no cura res, però fa pensar. Contrastar idees remou les veritats pròpies o les confirma: tant si t’allotges en un
Una part immensa del patrimoni immaterial de la humanitat és fungible. Un munt de records nostres desapareixeran per sempre, perquè no hauran tingut accés al relat ni a la iconografia ni a la representació artística. Són l’alè invisible de la nostra ànima mentre dura, i prou. I aquest patrimoni que s’esfuma en un silenci discret
No hi ha pensament sense paraules i, en canvi, sovint cauen xàfecs de paraules sense cap pensament consistent, que ho amaren tot i fan els camins intransitables: plens de bassals fangosos. Parlar per parlar. Parlar sense dir res. Parlar per omplir el silenci i prou. És un exercici que hem denunciat en una conversa de fa
Les paraules són com les ones del mar. Segons el vent que bufa arriben rabioses a la platja, enèrgiques i encrespades. I segons com, només gosen alçar lleument el morret i ben just saluden quan arriben. Als fulls dels diaris i als debats hi ha mar moguda. La pugna per dominar les paraules més convincents
Segles enrere, ser d’un gremi devia imposar un capteniment i una visió del món afins. Les ciutats distribuïen els artesans per carrers concrets i la toponímia en dóna fe encara ara. El carrer de l’Argenteria o el carrer dels Mercaders, a Barcelona; el carrer dels Corredors o el carrer dels Teixidors, a València. Tot ben