Agafada al vol

Som les paraules que diem

23 de novembre de 2015
6 comentaris

Aixorejar

De vegades em fa l’efecte que no es pot expressar tot -absolutament tot- en llengua estàndard. Ens falten peces. Venint d’un dialecte perifèric, hi ha paraules que no saps com dir perquè t’entenguen.

Visualitzo la cadena dels meus predecessors i dels seus coetanis: parlants per transmissió oral; desconeixedors de la llengua escrita; amb una formació escolar nul·la o molt curta. I, alhora, amb capacitat de retratar les experiències viscudes amb gran complexitat de matisos.

En tortosí gastem el verb aixorejar. Aquesta acció correspon a dues definicions distintes: la primera, en el sentit d’orejar, és a dir, exposar a l’acció de l’aire. Seria una forma equivalent a airejar, molt més estesa. La segona, com a sinònima de deixondir, just en el sentit de fer sortir d’un estat d’indolència o de peresa.

Després de consultar i contrastar les definicions i etimologies respectives en diversos diccionaris (1), constato que els mots anteriors parteixen d’orígens divergents: d’una banda, aixorejar / orejar vénen del llatí aura (brisa) i airejar ve de aeris (aire). Tots, de naturalesa gasosa.

En canvi, el segon aixorejar prové de la forma eixorellar, que té el seu origen en el llatí exauriculare (tallar les orelles). De naturalesa molt més bèl·lica que els ètims precedents.

Des d’aquí, no som capaços de percebre l’ascendència del vocabulari que utilitzem. No tenim cap possibilitat de remuntar intuïtivament fins als significats primers, però sí que ens queda encara el vigor del matís. Per això, entenem de manera diferent aquests exemples:

Aixoreja els llençols abans de tornar a fer el llit!

Aquesta frase indica que cal ventilar bé el llit abans de tornar-lo a fer.També podem dir “Aireja’ls bé” i tot continua quedant claríssim.

Mirem-ne un altre cas:

Està tot lo dia tancada a casa. Necessitaria que algú l’aixoregés!

Aquí el que s’expressa és la conveniència que algú altre incite la persona que pateix desànim a posar-se en acció, a tenir una actitud proactiva. Resulta difícil trobar una altra manera de dir això mateix quan tens aquest verb al teu catàleg. I més si pensem que aquesta idea prové de l’acte de tallar les orelles, cosa que deu fer reviscolar fins i tot una persona mig morta.

I, encara més, quan un xiquet de mesos es passeja per moltes mans i sempre va de ronda es diu que està molt aixorejat.

Si algú fa servir naturalment un sinònim complet d’aquest significat, que ho digue.

(1) Diccionaris consultats: DIEC2 / DCVB / DNV / GDLC

Fotografia de Bill Gracey

Balbistrota
06.02.2015 | 7.47
Abadejo
25.05.2016 | 7.06
Antara
18.07.2021 | 9.37

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Hola Teresa, Jo no faig servir aquest verb però la teva darrera frase la diria: “Està tot el dia tancat a casa. Algú l’hauria de fer eixorivir!” Ja saps que en el meu cas això em ve del Berguedà…

    1. Justament és això! Eixorivir, segons el DCVB, significa “Deixondir, alegrar; donar vivor, bon humor”. Al Berguedà hi ha un sinònim complet d’aixorejar!

      Gràcies per fer-nos-ho saber, Núria.

      Teresa

  2. Jo sí que m’aixorejo i, amb el mateix significat, m’esparpollo, perquè també sóc del Baix Ebre. Al diccionari de l’IEC he trobat esparpellar i esparpillar però a casa diríem esparpollar.

    La meva dona diria que això només ho diuen a casa meva!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.