Les novetats entren per la porta gran. Són el centre d’atenció. Triomfen. D’on ve aquesta fascinació indefectible per les coses noves? De què s’alimenta? Nou no significa millor, però sembla que el canvi ens ajuda a renovar la mirada que projectem sobre les coses, que tampoc no deixen mai de transformar-se. Per tant, vinga d’on vinga aquesta
Ho mesurem tot. Comptem els dies que falten per a un fet desitjat, quant valen les coses que no tenim, els quilòmetres que recorrem cada dia, les pàgines llegides i no llegides del llibre que tenim entre mans. Però les mesures són mutables, en el temps i en l’espai. Qui pesa encara en lliures o
Amb les migracions es mouen les persones, els estils de vida i les llengües. El moviment comporta canvis: adaptacions a les maneres de fer del nou indret i, alhora, difusió de formes culturals més enllà del seu àmbit natural. En aquest tema, xafem un terreny conegut. La nostra comunitat ha estat un lloc de pas
Si tot l’any fos maig, potser la bellesa que es desplega ara en els espais oberts ens passaria inadvertida. Potser necessitem els rostolls de l’agost i la grisor de gener per commoure’ns durant la primavera. I al maig al mig del parc natural del Garraf els verds i els grocs ho dominen tot; el verd
Certesa és un concepte sòlid, poderós. N’hi ha tan poques, però, de certeses! La complexitat i la incertesa s’infiltren per tot arreu, ho empesten tot. Potser per sort, fins i tot. Recentment, he tingut l’honor de compartir un espai de reflexió molt fructuós en un antic vapor restaurat, davall d’unes bigues que construïen un sostre
Conversar és el fruit d’un pacte. Amb un breu intercanvi introductori, amb alguns intents exploratoris, ens centrem en un tema que genera complicitat, que provoca la participació espontània per part dels circumstants. I aleshores, només cal descabdellar. En una sala de reunions presidida per volums lingüístics i sota la mirada vigilant d’un bust de Pompeu
Hi ha preguntes amb massa respostes: Què és la felicitat? Per què estem contents? Quant dura l’alegria? El benestar és subjectiu, intransferible i fungible. I encara que no siguem capaços d’explicar-ne les causes, el sentim quan arriba. Hem parlat del que ens agrada. Ara ell té una fixació pel surf i intenta verbalitzar les raons
La veritat és inabastable. Ens arriba només una part del relat del món més pròxim, perquè ens siga més fàcil viure un dia normal o perquè, simplement, centrem l’interès en allò que ens és profitós. En aquest context de selecció permanent, sobreviuen sense esforç les paraules i els significats de les paraules que mostren un
Quant dura el present? On es planten les fites que delimiten l’inici i el final del temps actual? La fugacitat conviu cada dia amb la quotidianitat. Però hem après a orientar-nos en cada instant amb la brúixola de les paraules. Per sort, els verbs ens orienten: faig, he fet, feia, vaig fer… Altres mots s’alien
La prudència i el coneixement al servei de la bona voluntat fan que el món quotidià ens sigui més habitable. Però la bona voluntat és només una part de la realitat. Els interessos mesquins, la ignorància, la indiferència i la incapacitat de fer les coses millor també constitueixen la realitat. No caldria parlar-ne més. Potser
Algunes peces lèxiques són contenidors de gran capacitat, urnes de desitjos, material altament inflamable. Potser no totes, però algunes paraules esdevenen ocasionalment un objecte decoratiu, una arma llancívola, un beuratge màgic, una ofensa imperdonable o un gest amorós. Des de l’inici de la humanitat, ens comuniquem amb símbols. Comprendre’ns és difícil, tanmateix. En tenim proves
Ens hem acostumat a les fronteres, encara que algunes no ens siguen favorables. Els límits ens defineixen i ens ajuden a sentir-nos segurs, però de vegades ens pot anar bé qüestionar-los. En l’àmbit de les representacions simbòliques, la llengua necessita també mapes conceptuals. Però quins? Fa més de tres anys, quan vaig començar a escriure
La humilitat és una virtut. I a les virtuts, ens hi atansem si perseverem en el domini de les flaqueses. Simplement, millorar és possible. Una persona pot corregir-se i una comunitat també. Aquesta percepció és fruit de l’observació al llarg dels anys. En l’àmbit rural que conec, fa unes dècades els de la capital es
En una pel·lícula hi ha diàlegs, sons ambientals, melodies que omplen silencis i pensaments descrits per una veu en off. Els pensaments de cadascú també tenen sempre una veu en off. Si no, no serien pensaments. Serien el silenci interior. Per sort, pensar és una activitat lliure, pel que fa a l’expressió lingüística. Pensem a
Què és una llengua? Una llengua és les persones que la parlen. Persones diferents en origen, formació acadèmica, creences, edat… Persones que viuen en entorns socials diversos, amb un poder adquisitiu heterogeni, que viatgen molt o no gaire, que llegeixen o que no ho fan mai… Les preguntes són molt útils. Gràcies a les preguntes