marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

General

DE PECATS CAPITALS I ALTRES CULPES GENS VENIALS

23 de juliol de 2014

L’inefable vicepresident del Govern de les Illes Balears, Antonio Gómez, digué ahir, tot publicitant els 3,3 milions d’euros que es destinaran a programes d’atenció i acollida per a drogodependents del Projecte Home, que: “sempre hi haurà recursos per donar suport a les persones més necessitades”. No és cert, és clar; és una mentidota pudenta que,

Llegir més

CAPBREU GAZANENC 35: TIFARRÍ

9 d'abril de 2013

En el meu àmbit relacional és comuna l’expressió “tifarrí” per expressar que hom no es mama el dit, que no és beneit; que ningú no té bo de fer enredar-lo. N’hi ha alguns i algunes que acompanyen l’expressió deixant a l’aire, ben aixecat, el dit del mig. En desconec absolutament la procedència, d’aquesta expressió, quina

Llegir més

L’EIXIDA DEL SAFRANER

7 de desembre de 2011

Plou vent, que enreveixina la mar en calma i en cala. Les cases, ben arrecerades a les faldes dels puigs domèstics, l’atenen deixant caure fulles de la parra. D’una estant, algú pensa que enlloc no està escrit que hom no pugui sucumbir a l’encant de les ones més substancials i beure’s la mar d’un sol

Llegir més

ÀNIMA DE GOS, VIDA MÒLTA

25 de gener de 2011

Editorial Moll acaba de publicar, a la seva col·lecció Raixa, “Ànima de gos”, un relat fascinant d’Antònia Vicens. Aquest romanç d’un ca i la seva ànima, pigalla d’un malvat, tot d’una et pren i no es torba gens a ser plenament antoniavicencià. Ben d’hora demostra de qui és, de quina mar migjornenca ha nascut: “…

Llegir més

EL PIANISTA DE COR

14 de gener de 2011

Lleonard Muntaner fa dos mesos edità “El gobelet dels daus”, de Max Jacob, traduït i epilegat admirablement i pulcre per Enric Casasses. Aquests dies he trobat temps a bastament per fer-me’l meu, que ja era hora, amb una mena de fotografia fixa en el front de la lectura atenta; una pinzellada de Jacob que de

Llegir més

UNA RAJOLA DE TEMPS

24 de maig de 2010

Fa bo, a la terrassa que domina la plana encesa de verd i diumenge. La primavera esgota les darreres setmanes i comença a embromar de llum els comellars. L’oratge gens feixuc de les tres de l’horabaixa  voleia les notes manuscrites i fa passar ràpidament, però amb delicadesa, els fulls del diccionari obert  sobre la taula

Llegir més

L’ESTANQUER

23 de desembre de 2009

Sempre seguit cantussejava melodies que s’inventava, l’estanquer. Feia una mena de remuc agradable que, intermitentment, derivava en xiulet infantil. L’home no era de tracte afectuós, tanmateix: mai no interrompia el remuc cantaire per saludar els parroquians. Ningú, no obstant, en cap moment li ho tingué en compte. Només quan veia alguna mossa amb la bellesa

Llegir més