El despert la gotera que apareix a la sala d’estar quan li rota, independentment de l’aigua que cau. Tant li és aparèixer en fer cameta d’aranya i callar si fa tempesta, com al revés. Més de tres especialistes en impermeabilització l’han tractada –el sostre de la sala és la terrassa de la finca- i no
Fa tres mesos, en Renyines hagué de ser expulsat perquè, després de dos anys d’abstinència alcohòlica –la d’altres substàncies encara la manté, sembla-, havia tornat “al mam” i té molt mal beure. I pitjor mà: sa dona, la seva exdona per ser més precís, ho sap bé. L’ha apallissada més d’un pic, motiu pel qual
I ho ha fet enmig de la plaça, quan la pluja queia amb més decisió. Les bufades de vent convertien les gotes d’aigua en perdigons que et pigaven la cara. Només un home en tota la plaça, que s’atansa cap a mi, a una trentena de passes mal comptades d’on intent recompondre l’estri humiliat. Ell
Bo: Barack Hussein Obama Jr. ja és el president de la nació més poderosa del món mundial, segons diuen qui d’això entenen. I? És el primer negre que aconsegueix arribar tan amunt. Extraordinari. I? Tanmateix n’hi ha que matisen la seva negror emfasitzant que és mulat i aprofiten la circumstància per lloar el mestissatge. I?
i just en el moment que la levitat del temps perdia el rellotge i els espais es descolorien. S’ha acomiadat amb la seva veu plena de seny; amb la seva veu completa, acabada, que en lloc d’imposar per la seva gravetat, t’enreda, t’embadaleix amb el seu perpetu encadenament d’històries. Té un mirar absolut, mon pare,
En el bar dels costums i de les confidències, en una taula mig escondida, ell parlava i ella gargotejava en un tovalló de paper amb la mirada dins la bitlletera, ben estàlvia, i el desig en l’esquena del fuster jove, que feia un cafè amb l’al·lota, una alemanya eixerida que s’expressava amb un català de
Ja som a casa. Cinc dies pel bearnès suís m’han alpinitzat les energies. Durant moltes estones he aconseguit ser radicalment primordial per poder rebre com calia tot d’estímuls nous que m’ha deixat ben esporgada la sensibilitat. No coneixia aquest raconet dels déus i n’he quedat enllepolit. Hi tornaré, encara que abans hauré de fer una
Amb prou temps per poder atendre’l com es mereix, m’he posat a mè coll Acrollam. I el primer que m’ha arribat amb una netedat esfereïdora és que el text té esment de tot, de tota la taula que para, fins al darrer detall, fins a estirar l’arrua més recòndita de les tovalles; fins que els
Ahir es va firmar al Consolat de Mar el conveni entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya que fa efectiva la reincorporació de ’arxipèlag a l’Institut Ramon Llull. El president de la Generalitat, José Montilla, qualificà la firma com “un acte de normalitat que expressa la voluntat de treballar i
Probablement és cert que som un país, les Balears, en constant procés de deconstrucció –o destrucció: si a l’espoli a què ens sotmet la metròpoli hi afegim els lladres i corruptes -declarats i presumptes- que feren de la cosa pública el seu vedat particular de negoci durant la legislatura de Jaume Matas, el panorama mostra
Aina Moll i Marquès, veïna seva des de fa un grapat d’anys, i qui, una hora abans, farà el pregó de les Festes de la Mare de Déu d’Agost d’aquesta vila. Organitza aquest acte la delegació de Sencelles de l’Obra Cultural Balear, entitat que enguany celebra el quaranta-cinquè aniversari de la seva fundació. Aina Moll,
Pos el punt, avui, que és com coneixíem de nins l’acabament del curs escolar i l’inici de les vacances. Així, envacancejat, esper poder dedicar un cert temps diari a badocar, aquesta pràctica que tant bé em fa i que desatenc irresponsablement massa vegades durant els onze mesos de treball regulat. Horabaixant, em seuré a part
A Mallorca, els dies de sol feixuc, a les platges se sent l’olor de bronzejadors, en els carrers i carrerons dels enclavaments turístics la ferum de pixats de cervesa i en els suburbis de Ciutat, la sentor de la misèria. Com per tot, és clar. En els marges dels espais que ocupam els que trampejam
Sempre serem el cap del que sentim. Res no podrà distreure’ns del camí de pell delerosa de passió en estat pur si parlam a través dels ulls de les paraules i dels gests assuaujats de les mans fetes boques. Cal que tot es redueixi a passar la llengua per l’espinada tensa de les mirades i
Tothom ho sap perquè tot ho evidencia: ara torna a ser hora d’estar alerta. Ja tornam a tenir un altre juny. Qui ens vol mal, no descansa, car la malícia és addictiva. Més superbs que no ufans, ens tornen a escometre amenaçant-nos que ens tallaran la llengua perquè el nostre envalentiment amenaça el seu imperi