marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

General

INTEMPERAIRES SENSE REFUGI

14 de juliol de 2008

A Mallorca, els dies de sol feixuc, a les platges se sent l’olor de bronzejadors, en els carrers i carrerons dels enclavaments turístics la ferum de pixats de cervesa i en els suburbis de Ciutat, la sentor de la misèria. Com per tot, és clar. En els marges dels espais que ocupam els que trampejam

Llegir més

ELS ULLS DE LES PARAULES

12 de juliol de 2008

Sempre serem el cap del que sentim. Res no podrà distreure’ns del camí de pell delerosa de passió en estat pur si parlam a través dels ulls de les paraules i dels gests assuaujats de les mans fetes boques. Cal que tot es redueixi a passar la llengua per l’espinada tensa de les mirades i

Llegir més

BON COP DE MOT

11 de juliol de 2008

Tothom ho sap perquè tot ho evidencia: ara torna a ser hora d’estar alerta. Ja tornam a tenir un altre juny. Qui ens vol mal, no descansa, car la malícia és addictiva. Més superbs que no ufans, ens tornen a escometre amenaçant-nos que ens tallaran la llengua perquè el nostre envalentiment amenaça el seu imperi

Llegir més

DENTS QUE ROSEGUEN RENECS

8 de juliol de 2008

S’insinua amb grolleria la sensació de derrota. El victimisme grimpa com un cuc ranc però ben armat de raons fins a les dents, que roseguen renecs. Per paga, no hi ha doblers ni paraules amables. I la pell s’ha tornat teixit retràctil per atacar evidències o defensar-se d’al·lucinacions.

Llegir més

PLUJA D’IRA

7 de juliol de 2008

Mirà per la finestra i s’adonà que la llum descolorida de la tarda en primavera -aclaparada per la negror d’un cel irat- corroborava les previsions de pluges violentes. Instintivament prengué la càmera fotogràfica i disparà diverses vegades. Com si la temença i la inquietud fes callar el trànsit, perquè no se sentia res més que

Llegir més

L’APOTEOSI DE L’HOME EN CRIT

30 de juny de 2008

Si no ho fa l’apoteosi de l’home en crit, que ho faci la lava del bestiari en zel, però que es trenqui l’espiral dels enderrocs. Armem-nos de valor i empaitem els deixants de la lascívia que s’exhibeixen talment cuques de llum en cerca d’incendis. Plantem cara a la uniformitat dels deformes, a la ruqueria dels

Llegir més

COP EN SEC, EL SOL EN POSTA

29 de juny de 2008

El sol en posta encenia el puig de Son Nasi i de la fulgència en naixia un triangle irisat. Ell i Ella, de bracet, anaven amb la lentitud dels assenyats a conèixer la darrera besnéta. Perquè l’equilibri no fos excessivament precari, Ell duia un bastó amb la mà dreta. Des que són matrimoni –cinquanta-cinc anys-

Llegir més

EL MONSTRE ASIMÈTRIC

28 de juny de 2008

M’he despert atupat. M’ha costat posar-me dret: un maler rabiüt a totes les articulacions n’alentia el procés. Amb passes curtes he arribat a la cuina i he desistit de fer cafè perquè no em veia capaç ni de desenroscar la cafetera ni d’enroscar-la després. Per donar temps al procés desentumidor, m’he assegut al sofà on

Llegir més