FINESTRA FOTOGRÀFICA

2 de març de 2021

El confinament prolongat a ciutat convida a cercar espais verds dins del mateix nucli urbà. Aquesta vegada, un minicircuit per la part alta em porta a redescobrir petites joies badalonines. A tocar del barri de Bufalà i per damunt del de Sant Crist de Can Cabanyes, una extensió mig de bosc i mig ajardinada, acotada per la pota nord (la B-20) que porta cap al Maresme, serveix d’enclavament a una escultura singular, el poema visual que Joan Brossa va voler dedicar-nos.

Més enllà, al turonet de primera línia, s’alça la creu de Montigalà (“Mons Aquilaris”, o sigui, Turó de l’Àliga), atalaia perfecta des d’on poder observar la grandària de la metròpoli, que ara mateix tenim darrere. A l’altra banda de la creu, si hi pugéssim —cosa que no és el cas, avui—, veuríem la vall de Betlem, presidida pel monestir de Sant Jeroni de la Murtra, i cap amunt, els turons de la serralada de Marina, amb les ermites de Sant Onofre i Sant Climent i el poblat ibèric de Puig Castellar, aquest últim ja pertanyent a Santa Coloma.