FINESTRA FOTOGRÀFICA

Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.

2 de febrer de 2021
0 comentaris

Pedraforca (2)

2 de febrer de 2021

Confinament és la paraula de moda. Encotillats al municipi, sempre queda però, l’opció de recórrer a l’arxiu. Cercar imatges que ofereixin la màxima visió, amplitud d’esperit i expectatives, en definitiva, llibertat de moviments. I l’observació del Pedraforca ofereix tot això i més. El cim cobejat, la muntanya màgica, guardiana de secrets … La mirada en mode hipnosi.

Comencem l’ascensió: Matinada, cota 1200 m, un frondós bosc de pins i roures que cal travessar, ja guanyant alçada. Tartera de Saldes, un pla inclinat central a tall de trencacames. Sembla inacabable, però després d’unes tres hores arribem a l’enforcadura, 2350 m. Ja tenim a banda i banda les dues moles principals. L’objectiu és la de la dreta, la més alta, és clar, el Pollegó superior, si no, no seria igual la gesta. Circuit cada cop més costerut, grimpar entre el rocam, que s’oposa al nostre esforç final. Vinga, que ja hi som! La suor, el cansament, fa estona que ens envaeixen. Per fi es comença a albirar la creu de ferro, a 2500 m d’altitud. Tant el panorama com l’emoció resulten indescriptibles. Hem arribat al cim!

(Petita crònica d’un dia llunyà, de 1980).


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.