FINESTRA FOTOGRÀFICA

9 de febrer de 2021

Avui es podia anar ja una mica més enllà i el cotxe, tants dies aturat, necessitava rodatge. No era però, el dia ideal. Després d’una setmana de quasi primavera, el cel encapotat torna a imposar-se, però la decisió és insubornable. Els paratges de Montjuïc en un matí plujós de dilluns són una delícia, res a veure amb el garbuix dels dies d’esbarjo i aparcar, a més, no ha estat difícil. L’aigua cau de forma regular, però ho fa amb condescendència. Tampoc no bufa gens de vent, així que la marxa a peu sota el paraigua resulta prou agradable.

L’estació del funicular és oberta, però no s’hi veu ni una ànima. A l’altre costat de l’avinguda Miramar les branques dels plataners i la boirina deixen només entreveure la massa grisa de la ciutat. De tant en tant, el soroll de roderes mullades avisa que passa un autobús o un cotxe d’autoescola, mentre l’olor humida de sotabosc dels marges del passeig va penetrant pel teixit de la meva mascareta.

El “Personatge”, tal és el nom de l’escultura marciana que dóna entrada a la Fundació Miró, llueix brillant a l’espera de visites, però haurà de ser demà, perquè avui és dia de portes tancades. Baixo cap als deserts jardins de Laribal mentre la pluja va caient. Trepitjar els camins de terra humida i sentir el cant d’algun ocell resulta reconfortant i evocador. La Font del Gat està també barrada. Anirem doncs cap amunt, enfilant el passeig de Santa de Madrona, transitat per un valent corredor de “footing” amb capellina. A estones sembla que vulgui parar de ploure, però després hi torna … I jo torno cap al cotxe.

He travessat el túnel a tocar de la rotonda, tot sortint per la baixada que va al port i en uns instants ja sóc als embussos de Colom. Ara només cauen quatre gotes i el neteja-vidres funciona a intermitències.  Aturat al mateix semàfor fa una estona, el veig canviar a vermell un parell de cops mentre dono un cop d’ull al mòbil, que havia quedat al seient del copilot. Abans que passi a verd, farem l’estampa del viatger “descobridor”. Fa temps que no passava per aquí i l’ocasió s’ho val. Oi més ara, que el vaivé del parabrisa podria convertir la imatge capriciosa resultant en un simple joc d’atzar.