FINESTRA FOTOGRÀFICA

20 de març de 2021

En el tram final del recorregut de la Séquia medieval de Manresa, la qual comença sota el castell de Balsareny, s’hi recullen en un gran llac les aigües del Llobregat que abastiran després la ciutat. Caminant pel seu perímetre enjardinat i amb la vista posada a les muntanyes del voltant, inclosa també alguna de sal, la de Sallent, s’hi identifiquen les serres de Castelltort, de l’Obac, amb la magnífica silueta del Montcau, o les punxes retallades de Montserrat. Hom té la sensació d’estar en una situació privilegiada, de domini de l’espai.

L’harmonia del lloc és absoluta. També el del seu silenci peculiar, amb remor de fons de carreteres, però que curiosament no fa massa destorb. Famílies d’ànecs segueixen en filera el seu trajecte diari, plantes aquàtiques hi fan la seva funció depuradora, algú senzillament hi pesca; els nens, que ja surten de l’escola, s’infiltren entre tobogans i pistes americanes fetes a la mida d’ells. Garses i pardals campen al seu aire i la gespa del parc serveix de catifa d’esporàdiques tertúlies. La terrassa del restaurant, de la casa de façana rosa —a tocar de l’aigua— era fins fa poca estona plena clients, però s’ha buidat de cop per l’horari que s’imposa. Fa sol, però ja va decaient, i ratxes intermitents de vent fred bagenc conviden a anar tocant retirada. Un altre dia hi tornarem, el d’avui ha estat només un petit tast, una presa de contacte.