9 de gener de 2021
El seu nom era tant curt, com grans les sensacions que generava. Va ser només una setmana d’estada, però durant la qual un no parar de descobrir tresors amagats. Un poble petit, que hagués passat desapercebut en la ruta ordinària, si no fóra precisament perquè aquesta obligava a creuar-lo. La plaça major se superposava doncs amb una ziga-zaga de l’estreta carretera cap a Horta, i després d’aturar el cotxe just davant de l’església parroquial, un parell de bars i una botiga estratègica de queviures ens convidaren a l’inici de la descoberta de l’indret.
I així, el recorregut ens portà primer cap a la zona de piscines municipals i a un poliesportiu cobert a mitges, on un cartell anunciava les pel·lícules de la nit propera. Ens trobàvem, sense saber-ho, enmig del festival de cinema d’estiu a l’aire lliure i amateur més important de la comarca, on durant tres o quatre dies el poble es trasmudava, per vestir-se finalment de gala en l’homenatge als premiats.
Al voltant del nucli, tot eren vinyes, ametllers i oliveres, que haurien de donar cada temporada els productes més preuats de la Terra Alta. Un paisatge esplendorós i peculiar, a resguard de les primeres estivacions del Parc Natural dels Ports. I quedava encara una segona sorpresa: L’antiga estació de ferrocarril, el qual havia unit antigament, foradant roques i travessant prats, l’Aragó amb Tortosa. Un circuit reconvertit en Via Verda, per a gaudi de vianants i ciclistes, des d’on podríem admirar barrancs i rierols, les masses rocoses a tocar, salts d’aigua, vegetació i zones naturals de bany. Tot un regal per atenuar la calor del pic de l’agost.
Visitar Bot aquell estiu, va deixar-nos un bon regust en tots sentits, el de la visió i l’aroma de terra ferma, el de l’aire càlid i suau, també el del delit per la cultura, del silenci de les nits encalmades, el sabor d’una pau desconeguda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!