estereofònicx

Això és el subtitel

Arxiu de la categoria: directes

Festa! Festa! Que que s’acaba el món! (The Pogues)

Publicat el 9 d'octubre de 2007 per frap

Aquest era el sentiment que hi havia quan els components dels The Pogues, i sobretot el seu cantant, feien un concert o anaven al pub:
Festa! Festa! Que que s’acaba el món!


The Broad Majestic Shannon


Fairytale of New York

Quin tio més sa i més guapo està fet en Shane, el cantant del grup:

The Pogues i Joe Strummer (que va ser cantant dels The Pogues durant un temps), tocant "London Calling":

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Benvinguts al Boulevard Brut (Lou Reed – Dirty Blvd.)

Publicat el 2 d'octubre de 2007 per frap
A fora: un cartell ben gran i lluminós on hi posa "Benvinguts al Boulevard Brut". A dintre: papers i envasos buits per terra, parets tacades, mobles antics i estanteries rovellades. En els papers: llistes de la compra i històries tristes.

Persones deambulen buscant pels passadissos del boulevard amb els cistells de la compra buits. El boulevard s’omple cada dia de més gent, tot i que cada cop hi ha menys productes, no es renova l’estoc i els que hi ha han caducat.


Dirty Blvd.

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Parlo del Blues! (Son House – Death Letter)

"Només hi ha un tipus de Blues, el que explica l’amor entre un home i una dona, enamorats com una cançó que vaig cantar fa temps en la que incloïa una frase que deia que l’amor amaga tot defecte i que provoca que un fagi coses que no vol. A vegades l’amor provoca tristesa i malenconia.

Parlo del Blues! No parlo de bajanades! I parlo de l’home i la dona, de dos persones que se suposa que estan enamorades i una d’elles decideix enganyar l’altra."


Son House
(1902 – 1988)


Death Letter


I got a letter this mornin, how do youyou reckon it read?

It said, "Hurry, hurry, yeah, your love is dead."
I got a letter this mornin, I say how do youyou reckon it read?
YouYou know, it said, "Hurry, hurry, how come the gal youyou love is dead?"

So, I grabbed up my suitcase, and took off down the road.
When I got there she was layin on a coolin board.
I grabbed up my suitcase, and I said and I took off down the road.
I said, but when I got there she was already layin on a coolin board.

Well, I walked up right close, looked down in her face.
Said, the good ole gal got to lay here til the Judgement Day.
I walked up right close, and I said I looked down in her face.
I said the good ole gal, she got to lay here til the Judgement Day.

Looked like there was 10,000 people standin round the buryin ground.
I didn’t know I loved her til they laid her down.
Looked like 10,000 were standin round the buryin ground.
YouYou know I didn’t know I loved her til they damn laid her down.

Lord, have mercy on my wicked soul.
I wouldn’t mistreat youyou baby, for my weight in gold.
I said, Lord, have mercy on my wicked soul.
YouYou know I wouldn’t mistreat nobody, baby, not for my weight in gold.

Well, I folded up my arms and I slowly walked away.
I said, "Farewell honey, I’ll see youyou on Judgement Day."
Ah, yeah, oh, yes, I slowly walked away.
I said, "Farewell, farewell, I’ll see youyou on the Judgement Day."

YouYou know I went in my room, I bowed down to pray.
The blues came along and drove my spirit away.
I went in my room, I said I bowed down to pray.
I said the blues came along and drove my spirit away.

YouYou know I didn’t feel so bad, til the good ole sun went down.
I didn’t have a soul to throw my arms around.-acapo

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Jo també sóc un “Clash” (The Clash – Train In Vain)

Publicat el 9 de setembre de 2007 per frap

Que us penseu que els The Clash no tenien sentiments? Doncs sí, sí que en tenien, els The Clash també feien cançons d’amor: Train In Vain.

Els que som uns "Clash" (i jo m’hi conto, que passa? Cap problema?), encara que pugui semblar que som freds com una roca glaçada i no ens afecti res, també tenim sentiments, no ho mostrem en públic, perquè faríem el ridícul, i un tipus dur com un "Clash" no pot fer el ridícul d’aquesta manera, però nenes, sí, tenim sentiments, som uns "Clash" però tenim sentiments i fins i tot podem arribar a ser dolços. Però és que a més de tenir-ne hi creiem, creiem en l’amor.

Això sí nena, mai em demanis que et digui que t’estimo, no ho faré. Yeah!

😉


Train In Vain

Say you stand by your man
Tell me something I dont understand
You said you love me and thats a fact
Then you left me, said you felt trapped

Well some things you can explain away
But my heartaches in me till this day

Did you stand by me
No, not at all
Did you stand by me
No way

All the times
When we were close
Ill remember these things the most
I see all my dreams come tumbling down
I wont be happy without you around

So all alone I keep the wolves at bay
There is only one thing that I can say

You must explain why this must be
Did you lie when you spoke to me

Did you stand by me
No, not at all

Now I got a job
But it dont pay
I need new clothes
I need somewhere to stay
But without all these things I can do
But without your love I wont make it through

But you dont understand my point of view
I suppose theres nothing I can do

You must explain why this must be
Did you lie when you spoke to me?

Did you stand by me
Did you stand by me
No, not at all
Did you stand by me
No way
Did you stand by me
No, not at all
Did you stand by me
No way

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

“Estic content d’estar aquí” (Bruce Springsteen)

Publicat el 24 d'agost de 2007 per frap

L’altre dia vaig veure part del concert que en Bruce Springsteen va fer el 16 d’octubre del 2002 al Palau Sant Jordi de Barcelona i que va publicar en DVD ("Bruce Springsteen & E Street Band – Live in Barcelona"). No hi vaig ser però la veritat és que veient el DVD m’hagués agradat molt.

Ostres, aquest tiu en Bruce és ben especial. El carisma i la força que té dalt de l’escenari i alhora aquesta senzillesa, aquesta pinta de campetxano que sembla que li podries dir per anar a prendre una cerveseta al bar del costat de casa i fer-la petar una estoneta. Un tiu especial que et pot agradar més o menys però que sap el que és fa, que fa el que sap fer i que el que fa ho fa bé.

Tot i això, els fans som uns personatges una mica curiosos per no dir que estem bojos, la gent en general som molt fàcils d’entabanar, de fer que bramem i que estiguem disposats a fer el que fagi falta, de fer embogir. Només cal dir un parell de frases en català (encara que sigui amb un accent americà d’allò més autèntic):

"Estic content d’estar aquí".
"Necessito una mica de silenci per aquesta cançó, si us plau".

Però bé, som així, a vegades, així de simples i ximples. Sí, i que?

Empty Sky

Waitin’ On A Sunny Day (Osti tu, quin bon rollu aquesta cançó!)

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

* Iron Maiden i Paul Di’Anno

Publicat el 14 d'agost de 2007 per frap
Els amants del heavy, i sobretot d’Iron Maiden, sabreu qui era en Paul Di’Anno. En Paul Di’Anno és aquell que podia haver estat i no va ser, en Paul Di’Anno va ser el primer cantant d’Iron Maiden, per molts ha estat un talent que es va perdre. Molts fans diuen que la veu d’en Paul és millor que la d’en Bruce Dickinson, jo ho crec així també, potser no és tant d’escola, potser no fa els falsets d’en Bruce però la veu d’en Paul té, millor dit, tenia, una força i una energia que ocupava i absorbia un bon tros de l’espectre sonor dels Maiden. Era una veu trencada, una veu de macarra, i no només tenia la veu de macarra, ell també ho era, la seva actitud, la forma de vestir i actuar dalt d’un escenari (i em temo que fora dels escenaris també), el qualificaria del heavy macarra, molts heavys ho han sigut, o almenys en tenien la imatge, en Rob Halford dels Judas Priest per exemple, però trobo que en Paul era genuí, els seus gestos i la seva actitud eren d’un macarra dels bons.

A en Paul a vegades li costava acabar els concerts, cap al tram final se’l veia suat i bufant, li costava Déu i ajuda, estava grassonet i feia pinta de ser un client habitual de pubs fent un esforç més gran del que el seu cos podia assimilar, només calia veure la seva cara i els seus moviments, les birres i els diversos estupefaents que es fotia passaven factura. Dic que va ser aquell que podia haver estat i no va ser, el talent perdut, perquè en Paul va deixar els Iron Maiden l’any 1981, 3 anys després de que es formés el grup, i tots sabem fins on han arribat els Maiden, en canvi ell, pocs saben on ha arribat, de fet no ha arribat gaire lluny.

En Paul va marxar del grup perquè el grup va decidir prescindir d’ell, van haver de cancel·lar concerts per indisponibilitat del cantant, o sigui, per indisponibilitat seva, era molt problemàtic, gran bevedor i consumidor de cocaïna, tenia un caràcter fort i forces desavinences amb la resta de components del grup, tot plegat va fer que en Paul hagués de deixar els Iron Maiden.

El cas és que en Di’Anno es va separar dels Maiden l’any 1981 però ell no va deixar de cantanr, des de llavors ha format diversos grups (Di’Anno, Battlezone, Killers, etc.) però cap d’ells ha tingut ressò ni èxit. Que en Paul Di’Anno abandonés Iron Maiden va ser una gran pèrdua, podia haver continuat sent aquell macarra que era dalt dels escenaris, podia haver continuat desprenent aquella energia, aquell estil propi i genuí, però no va ser així, una llàstima. Des de llavors ja no va fer res de bo, això sí, va publicar 5 discos amb Iron Maiden ("The Soundhouse Tapes" 1979, "Live!! +one" 1980, "Iron Maiden" 1980, "Killers" 1981, "Maiden Japan" 1981), uns discos bonissims. Eren els inicis, quan l’esperit de rebel·lia del heavy és desprenia a cada nota, ell va formar part d’aquell moment i hi va contribuir i per tant, ell forma part de la història del heavy metal.

Prowler, una de les millors cançons d’Iron Maiden, en directe l’any 1980. Paul Di’Anno a la veu:

Prowler


Phantom Of The Opera

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

* Baron Rojo

Publicat el 7 d'agost de 2007 per frap

"Pero hay algo, que los une,

los distingue,
la pasión del heavy rock

es su fuerza,
su razón de vivir"

Quan cantava això, ja fa uns quants anys, ho sentia de veritat! 🙂


Chicos del Rock


Hijos de Cain

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

fabchannel (Mazoni i Sanpedro)

Publicat el 3 d'agost de 2007 per frap
Fa dies vaig destacar una pàgina web on es poden veure vídeos de concerts de diferents formacions: www.fabchannel.com, una pàgina que em va agradar tant pel seu contingut com per la seva presentació. Doncs bé, no fa gaire la vaig visitar i vaig tenir una sorpresa. En primer lloc vaig poder observar que els textos de la web eren en castellà, bé, jo diría que un castellà una mica especial, sembla que hi hagi com una barreja de castellà i català o alguna cosa així, no n’estic segur la veritat però es poden llegir frases com "Llista de reproducción", "Conciertes" entre altres. Bé, deixant de banda aquest fet el que també vaig observar és que hi ha vídeos de concerts de grups catalans, i que canten en català, com per exemple Mazoni i Sanpedro. Ho he mirat molt per sobre i no n’estic segur però sembla que no he vist cap vídeo de grups que cantin en castellà ni en cap altre idioma a part de l’anglès, o sigui que podria ser que en aquesta web només hi haguès concerts de grups que canten en anglès o en català, interessant. En tot cas és una agradable sorpresa.

A continuació el vídeo dels concerts de Mazoni i Sanpedro a la sala Bikini de Barcelona el 30-06-2007, no fa pas gaire:

Mazoni

Sanpedro

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

* Dio

Publicat el 1 d'agost de 2007 per frap

"Do you come alive when neon
Kills the sun"

"Promises are spoken
And promises are broken"

Night People – Dio


Don’t Talk To Strangers


All The Fools Sailed Away

There’s perfect harmony
In the rising and the falling of the sea
And as we
sail along

I never fail to be astounded by
The things we’ll do for
promises

And a song

We are the innocent
We are the damned
We
were caught in the middle of the madness

Hunted by the lion and the
lamb

Ooh – Ooh

We bring you fantasy
We bring you pain
It’s your
one great chance for a miracle

Or we will disappear
Never to be seen
again


And all the fools sailed away
All the fools sailed
away

Sailed away

We bring you beautiful
We teach you sin
We can
give you a piece of the universe

Or we will disappear
Never to return
again


And all the fools sailed away
All the fools sailed away
All
the fools sailed away

They sailed away
Sailed away

And as we drift
along

I never fail to be astounded
By the things we’ll do for
promises

And a song

We are the innocent
We cut we bleed
We’re
your one great chance for a miracle

And a miracle is something you
need


They’ll take your diamonds
And then give you steel
You’ll be
caught in the middle of the madness

Just lost like them
And part of all
the pain that they feel, yeah


And all the fools sailed away
All the
fools sailed away

All the fools sailed away
Leaving nothing, nothing more
to say

All the fools sailed away

They say you’re beautiful
And
they’ll always let you in

But doors are never open
To the child without a
trace of sin


Sail away

Publicat dins de directes | Deixa un comentari