estereofònicx

El fum del cigarret jugava discretament davant el rostre d’en Jimmy sense que aquest li fes gaire cas. Com cada dia en Jimmy estava assegut a la barra del Diamond Night Club amb el seu Whisky escocès, escoltant la dolça i malenconiosa veu de la Sara, la bónica cantant del Diamond Night Club (quantes vegades havia somiat que ell i la Sara feien l’amor!), un ventilador girava lentament al ritme de la trista cançó intentant netejar sense èxit el fum del local mentre en Jimmy pipava una vegada més el cigarret que tenia entre els dits.

Al Diamond en Jimmy s’oblidava del tràfec dels casos que investigava durant el dia i es concentrava en la seva tristesa, escoltant la Sara, conversant amb en Peter, el propietari del local, i abandonant a cada glop de whisky qualsevol somni que pogués tenir mentre assaboria la soledat. En Jimmy es quedava al Diamond fins que en Peter baixava la persiana, llavors, amb el Diamnod tancat s’acabava la nit per en Jimmy i fumant un altre cigarret es dirigia al seu apartament situat dos carrers més avall. Un dia més per en Jimmy.

Strange Fruit

Avui ens ha deixat en Maradona, que no se’m mal interpreti, ens ha deixat la Rambla una mica més buida.

Podriem substituïr alguna paralueta però crec que la lletra de la cançó s’avé més al nostre Maradona.

PD: Per cert, a vegades el periodisme és fantàstic: “L’endemà de la retirada de Romário s’ha retirat el popular “Maradona de la Rambla”“.

Maradona

Cliff Burton va ser el mític baixista de Metallica que amb només tres anys a les files del grup va influenciar tant la resta dels components de la banda com a molts aficionats al heavy metal. Burton va ser un baixista virtuós i un ídol tant pel seu caràcter i actitud com per la seva forma de tocar. Una llegenda engrandida per la seva mort prematura que es va esdevenir en una freda nit a les carreteres de Suècia el 27 de setembre de 1986, quan la furgoneta on viatjaven tots els components va tenir un accident i el va aixafar.

Quan vaig veure que una cançó de Metallica es titulava “The Call of Ktulu” em va sorprendre que uns individus com per exemple en James Hetfield o en Lars Ulrich coneguessin i tinguessin en compte l’escriptor nord americà Lovecraft. Vaig buscar informació i vaig trobar que el culpable d’aquest títol era ni més ni menys que en Cliff Burton, un gran aficionat als llibres d’aquest escriptor de novel·les de “terror galactico-dimensional”, afició que va contagiar a la resta de components del grup inspirant cançons com “The Thing That Should Not Be”:

“He watches
Lurking beneath the sea
Great old one
Forbidden site
He searches
Hunter of the shadows is rising”

Burton va participar en els tres primers discs de Metallica, sobretot en el segón (“Ride The Lightning”) i el tercer (“Master Of Puppets”), per molts els millors discs i la millor etapa del grup. Cançons amb autoria seva són “Orion” i “(Anesthesia) Pulling Teeth” a banda de les seves originals aportacions en moltes altres cançons com per exemple la introducció de “For Whom the Bell Tolls”. La cançó “To Live Is To Die” que va aparèixer en el disc “… And Justice For All”, el primer de la banda després de la seva mort, conté un poema que ell havia escrit i està feta amb fragments que havia composat.

En Cliff Burton era un “tiu” tranquil, deborador de novel·les de Lovecraft i estimat per tots. Fill de pares hippies, sempre duia jaqueta i pantalons texans acampanats en un món ple de heavys amb pantalons negres arrapats. Una persona que anava una mica més enllà que la resta dels seus companys de grup.

Orion (Atenció al canvi que fa la cançó pels volts del minut 3:45)

Gente

Obscuritat, ocultisme i màgia negra.

“My name is Lucifer, please take my hand”

Per cert, m’ha sorpés, per la diferència d’estils (en teòria) d’uns i altres, que, segons la viquipèdia, Tony Iommi, el guitarrista de Black Sabbath, afirmés que una de les seves referències i influències fos Django Reinhardt, gran guitarrista de jazz-swing. I que el bateria Bill Ward afirmés que les seves referències fossin els grans bateries de jazz Buddy Rich i Gene Krupa.

N.I.B.

“Some people say my love cannot be true
please believe me, my love, and I’ll show you
I will give you those things you thought unreal
The sun, the moon, the stars all bear my seal

Now I have you with me, under my power
Our love grows stronger now with every hour
Look into my eyes, you will see who I am
my name is Lucifer, please take my hand”

Que content que estic a vegades de llegir alguns dels blocs que llegeixo. Si al Sr. Carabassa li han guanyat el cor… i l’orella, a mi, per ser més, me’ls han robat. Ja no en tinc, de moment són tos dos per a Abd Al Malik.

Abd Al Malik és un veterà i prolífic “rapper” francés d’origen congolès. Cada cançó que crea és un exercici literari, no només musical, amb unes lletres a vegades esmolades (“Je découvris la suspicion, c’est quand un homme à peur et que l’autre en face ne le rassure pas.”). Diuen que és un artista de la paraula parlada.

A la cançó Gibraltar, títol homònim del seu últim disc (que no té pèrdua), ens canta les esperances i desesperances d’un jove que plora un somni que prendrà vida un cop hagi passat l’estret de Gibraltar:

“Sur le détroit de Gibraltar, y’a un jeune noir qui pleure un rêve qui prendra vie, une fois passé Gibraltar.”

PD: Per cert, a aquest jove que espera a Gibraltar no l’interessen ni l’importen els pallassos, i encara l’interessen menys i l’importen menys qui collons són i que són els pallassos tristos.

Gibraltar

El 4 de juny de 1940, Winston Churchill, Primer ministre de la Gran Bretanya, va fer unes declaracions a la Cambra dels Comuns que han passat a la història per la seva solemnitat i significat. Aquelles paraules dirigides al poble britànic venien a ser una declaració de guerra a l’Alemanya nazi, unes declaracions i un posicionament ferm del govern anglès que canviaria el curs de la història. Les paraules que Churchill va pronunciar aquell 4 de juny de 1940 es van gravar i un tall de veu d’aquell discurs ha estat utilitzat per diversos grups de música com per exemple Iron Maiden i Supertramp.

Fragment del discurs:

"We shall go on to the end, we shall fight in France,
we shall fight on the seas and oceans,
we shall fight with growing confidence and growing strength in the air,
we shall defend our Island,
whatever the cost may be,
we shall fight on the beaches,
we shall fight on the landing grounds,
we shall fight in the fields and in the streets,
we shall fight in the hills;
we shall never surrender!"

Winston Churchill

I la traducció ve a ser una cosa com:

"Lluitarem fins el final, lluitarem a França,
lluitarem als mars i als oceans,
lluitarem a l’aire cada cop amb més fermesa i més força,
defensarem la nostra illa al preu que sigui,
lluitarem a les platges,
lluitarem als camps i als carrers,
lluitarem a les muntanyes,
mai ens rendirem!"

Winston Churchill

El tall de veu es pot escoltar a la cançó "Aces High" dels Iron Maiden i a la cançó "Fool’s Overture" de Supertramp (Adjunto a l’apunt els vídeos de les dues cançons). En el cas d’Iron Maiden utilitzen el discurs com a introducció de la cançó i apareix a l’inici, en el cas de Supertramp es pot escoltar cap al minut 2:10 i el discurs està escurçat.

Un tall de veu històric. La guerra.

Iron Maiden – Aces High

Supertramp – Fool’s Overture

The City, The Airport

A principis del segle XX, la música jazz i les seves variants, com ara el swing, van contribuir de forma notable a la disminució de perjudicis que alguns (molts) tenien cap a algunes persones per raons de raça o religió.

Músics de diferents orígens van començar a unir-se per tocar junts dalt d’un escenari, mostrant al públic que el color de la pell o la religió de les persones no comportava cap problema.

Dos grans del swing: Count Basie i Benny Goodman. En el primer vídeo una actuació de la Count Basie Orchestra i en el segón, actuació de la Benny Goodman Orchestra.

En el segón vídeo tots els músics de l’orquestra són blancs, ara bé, en Benny Goodman va ser un dels que va ajudar a trencar aquests perjudicis dels que parlava. Per exemple, tocant amb els músics Artie Shaw (jueu), Django Reinhardt (gitano) i Lionel Hampton (negre).

A disfrutar del swing!

One O’Clock Jump (Count Basie Orchestra)

Sing, Sing, Sing (Benny Goodman Orchestra)

I dic jo:

And…
When A Woman Loves A Man,
When A Man Loves A Man,
When A Woman Loves A Woman,
Etc… Etc… Etc…

When A Man Loves A Woman

When a man loves a woman
Can’t keep his mind on nothing else
He’ll trade the world
For the good thing he’s found
If she’s bad he can’t see it
She can do no wrong
Turn his back on his best friend
If he put her down

When a man loves a woman…..

School

Ace Of Spades

Afro Blue

Holiday in Cambodia

Presenciar això en directe ha de ser una experiència brutal.

Des de Canadà, els únics, els irrepetibles, els grans… Rush!:
(quin gran bateria)

2112 Overatue Overture/Temples of Syrinx