La mà que pinta el món et fita als ulls cercant-hi arrels de lledoner i dibuixa una estrella de mar amb la boca ben oberta. I su-allà un tauró que no té gana, que sols té juguera i empaita un pop que no va de verbes. I traça camins de colors vius que es perden
La persona més sàvia del món, la que millor roba cors i bellesa, i que fa fugir l’estultícia i la lletjor, avui fa quatre anys. A ell li importa poc, que sigui el seu quart aniversari, perquè el temps ni el frega i està massa ocupant bevent paraules i enfilant històries, construint la pau que
Tenc un veí que, com diria ma mare, “és escopit” -per significar que són idèntics- a Wojciech Witold Jaruzelski (1924-2014), el president que clogué el règim comunista polonès i cedí el relleu a Lech Wałęsa el 1990. EL sindicat que presidia Wałęsa, Solidarność, per cert, adoptà “L’estaca”, de Lluís Llach, com a himne. No sé
La persona més llesta del món, a punt de fer els quatre anys, té molt clar i ho manifesta amb la vehemència dels roures, que no cal que l’alliçonin: ell pensarà sempre el que voldrà independentment del que li diguin que ha de pensar. Passar quaranta-vuit hores amb ell equival a fer tots els màsters
El menut que sap més del món, el robador de cors més implacable, a quatre mesos de fer els quatre anys, demà acaba l’escola i ha lliurat als pares el quadern de treball del curs. Està satisfet, diu. Considera que la feina és més que acceptable, tot i que no cada dia estàs feiner i
Avui matí he estat un pirata carregat de doblers i he enterrat -i ben enterrat!- un tresor incalculable en el parc de Rosa Bueno, de Palma, amb un altre pirata de poc més de tres anys, que era el cap. El proper mes d’agost farà set anys que el parc porta el nom de l’activista
En tornar a veure la criatura més sàvia del món, tres anys i set mesos, li hauré de demanar que m’expliqui què és això de la intel·ligència artificial. Dissabte m’explicà què significava empatar en futbol: -Tu fas un gol i l’altre te’n fa un a tu. Això és empatar, ho entens? Clar com aquests dies
El menut, 3 anys i 7 mesos, vol veure l’ecografia que faran a sa mare, que està embarassada de 13 setmanes. Està inquiet per veure la seva germana, o el seu germà. Tafaner intrèpid, no fa més que demanar com és, o millor com què és allò que està dins la panxa de sa mare.
El sol passava gust d’anar a la posta, o almenys així semblava dir-ho la mirada en panorama del menut que mai no es cansa de jugar. Els capvespres en terra de call vermell prenen un to absolut que penetra l’aire i els esperits tots compassant-los. Per això, estant en el temps de passions tant santes
La persona més llesta del món, robadora implacable de cors, tres anys i sis mesos de saviesa plena, considera que som un vell nou. Que me falten cabells, sí, però que les arrues que em solquen la cara són tolerables –no ho diu amb aquestes paraules però gairebé- i per això no es pot afirmar
A l’escoleta d’en Pau, el savi -tres anys i quatre mesos- aquests dies miren en Joan Miró i proven de dir les coses com les pintava ell. A en Pau li bastà un sol pic que li diguessin que pintarien “L’or de l’atzur”, i ho repeteix a qui li ho demana amb rigor de fonòleg.
Gronxant-se a plaer en un parc nou, en Pau ho assevera amb rotunditat: el sol avui no balla. I si ho diu ell, ha de ser rotundament cert, perquè és la persona més saberuda del món. Del gronxador estant, indica exactament on comença a declinar, el sol, i demana si el veus. Li dius que
La calma és tensa, tiba nervis i alena espès. Sembla que més enllà del que abasta la mirada els fantasmes del desconhort es disposen a assaltar i a entrar a mata-degolla en els vergers on l’ordre natural de la quietud senyoreja el temps. Hom diria que els presagis de temporal prenen cos a part o
Fent l’ase amb el seu amic de l’ànima es va treure el colze de lloc, el nét. És la segona vegada que li passa. Tanmateix, ha arribat decidit a muntar el betlem. Abans, però, hem anat a l’altre cap de món amb un tren lego que traginava cotxes de carreres. No hem passat per cap
Un tėntol en la lectura que més omple per jugar amb la criatura roba-cors, que no té idea bona, com ha de ser, i reclama totes les atencions possibles. Mestresseja, el menut, i amb tres anys té més seny que molts de ministres. Els diumenges sense ell i la seva juguera sense fronteres no ho