marginàlies

El menut que sap més del món, el robador de cors més implacable, a quatre mesos de fer els quatre anys, demà acaba l’escola i ha lliurat als pares el quadern de treball del curs. Està satisfet, diu. Considera que  la feina és més que acceptable, tot i que no cada dia estàs feiner i animat, motiu pel qual alguna tasca podria estar més ben acabada. Sí, així és, però hem d’admetre que els genis també es repengen i quan duen la bruta fan veritables llufes, sembla dir amb la mirada més circumspecte.

Avui sa mare, embarassada de cinc mesos, té hora per fer-se l’ecografia de rigor però no l’hi farà la seva ginecòloga, que és com de la família, i el menut savi s’interessa per aquest canvi, amb el qual no comptava. Se li explica com millor se sap que és una prova rutinària, això és poc important, com si diguéssim, que no importa que la faci na Joana. Sembla que ho entén, la criatura eminent, però tanmateix fa a saber que no està gens bé que un desconegut miri i toqui la panxa de sa mare, on hi ha el seu germà, poca broma. I mira sa mare amb tota la reprovació que pot. Bo és ell!