Votar pot ser fruit d’un cop de geni, de la influència d’una collonada qualsevol com l’aspecte físic d’un candidat o l’astúcia d’una campanya electoral enganyosa. O pot ser fruit de la reflexió i de la maduresa. Diria que, en essència, la qualitat de la democràcia que construïm entre tots passa per la qualitat d’aquesta reflexió
Efectivament, sospito que Artur Mas, si no se n’ha adonat ja, no trigarà a fer-ho. Entendrà que es va equivocar de valent quan va dir el que va dir del referèndum i de la maduresa. La idea d’assegurar-nos la victòria en el referèndum la podem compartir molts, però en cap cas això havia de portar
Catalunya pot ser matemàticament independent. Coneixeu aquesta expressió perquè sovint l’apliquem al futbol quan un equip assoleix una quantitat de punts que fa impossible que els altres l’atrapin. Quan passa això, celebrar les coses abans del final és normal. Segons quin sigui el resultat de les properes eleccions, segons quina sigui la composició del Parlament
Dissabte passat, 19 de juny, llegíem a El Periódico que “Artur Mas va camí de trepitjar el cim de la majoria absoluta en les pròximes autonòmiques i, en conseqüència, d’enfonsar el PSC en una crisi d’un abast ara per ara insondable.” Aquesta és la projecció de futur que fa el diari suposant que la tendència
Aquests que veieu a la foto són alguns dels nombrosos voluntaris que faran possible avui que el referèndum d’independència sigui una realitat a Mataró. La foto és d’ahir, de la sessió informativa prèvia de cara a les meses i al funcionament bàsic. No hi és pas tothom, però és una d’aquelles imatges amb què es
A les vigílies de la darrera onada de consultes abans de les eleccions i coincidint amb una altra notícia sonada, sonada, sonada, com és l’enquesta que publica ara El Periódico –sí, fillets i filletes, aquells que el 26 d’abril asseguraven que el sobiranisme havia punxat…; com s’han de veure alguns, oi?– i que deixa en
Així és com estic pel que fa a la política. Em preocupa no haver llegit més reaccions d’alerta i de denúncia arran del que va dir Artur Mas a la darrera DocSession i que jo denunciava a l’apunt de dimecres. No és que m’hagi sorprès que Mas continuï dient el mateix que ja va dir
El dia 8 de juny, el militant de CDC Alfons López Tena veu admesa a tràmit la IP pensada i impulsada per ell i pel diputat d’ERC Uriel Bertran aprofitant la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum aprovada pel govern d’Esquerra, PSOE-C i ICV i amb el vot en contra del seu partit
Em faig creus de la immensa animalada que acabo de llegir al bloc del convergent Albert Bardolet. Activem, sisplau, totes les alarmes, perquè aquesta mena de reaccions són extremament preocupants. En un termini de mig any tindrem l’ocasió que el Parlament debati la IP i voti si convoca o no convoca el referèndum que s’hi
A l’actual president de la Generalitat li queden ben pocs mesos al càrrec. Aviat passarà a la història. I crec que hi passarà amb un elevadíssim grau de discreció i de grisor. Podria haver quedat com a president de moltes coses, podria haver fet molts cops d’efecte, però tot plegat ha quedat en una presidència
Em considero un privilegiat perquè, fins ara, la meva relació amb l’Artur Mas ha estat prou bona en termes de debat polític. No pas en el sentit que ja l’hagi pogut convèncer que CiU es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya amb la independència com a objectiu únic o de màxima prioritat, però
Santi Vila deia fa uns dies que l’incomodaven els temes nacionalistes, unes paraules que a mi em van recordar un personatge de trista memòria com és Ignasi Guardans, el qual, per despit, després que l’expulsessin del paradís convergent, ara seria capaç de fer qualsevol cosa per fer mal als catalans. Avui llegeixo al Directe! que
A mesura que s’acosta la data -encara per fixar- de les properes eleccions al Parlament de Catalunya es veu més clar, no només que CiU les tornarà a guanyar sinó que en aquesta ocasió podrà tornar a formar govern després de dues legislatures sense poder fer-ho. Que CiU sempre ha guanyat les eleccions al Parlament
Fins ara parlàvem de sociovergència per referir-nos a un eventual govern de CiU i PSOE-C, un govern que podia ser fruit d’un acord explícit i públic -poc probable-, o bé fruit d’un acord encobert, sense foto, com el que CiU va fer amb el PP. Majoria suficient dels uns i suport i “control” dels altres
Ahir es va produir l’acte de proclamació d’Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat [vídeo]. Com que tot fa pensar que CiU serà un cop més la força més votada i aquest cop les opcions de reeditar un acord ERC-PSOE-C-ICV són molt més reduïdes, la voluntat expressada per Mas ens dóna