Atenció, però, perquè el “problema Montilla” haurà desaparegut l’endemà que el PSOE-C perdi les eleccions i no pugui formar govern ni fer-lo president, però el problema que de debò té Catalunya, el de la dependència d’Espanya, no. L’admissió a tràmit de la IP ha obert un nou escenari. Recollides les 220.000 signatures, vindrà la sessió al Ple del Parlament en què els partits hauran de votar si es convoca el referèndum. I en aquest punt, l’independentisme s’hi juga molt més que no pas en la fi o la continuïtat d’una figura tan negligible com és Montilla.
Existeix el risc que moltes persones que volen que Catalunya sigui estat es donin per satisfetes de veure que Montilla ha deixat de ser president i que, superat aquest tràngol necessari, es trobin amb una munió de pedres a la pròpia teulada. Veient la reacció d’Oriol Pujol i altres persones de CiU davant l’admissió a tràmit de la IP, no és gens clar, i més aviat al contrari, que CiU voti a favor de la convocatòria del referèndum. Seria lògic que no ho fessin si el que pensen és que pot portar frustració i que la independència no genera el consens suficient. En aquest cas, els vots independentistes que haurien servit per treure Montilla de la Generalitat a través del vot a CiU quedarien segrestats i serien utilitzats per frenar la independència.
És això el que volem? Perquè, si no és això, val la pena reflexionar-hi. Si, com a independentistes, volem que el referèndum de la IP es faci, ens cal aparcar l’antimontillisme i pensar que hi ha vida més enllà. Que el pa per avui no sigui la gana per demà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El problema és que si s’és antimontillista (en un sentit ampli) i independentista de moment no hi ha alternativa. I aquest deu ser el sector d’electorat més gran que hi ha ara mateix.
El teu anàlisi és totalment correcte. I la gent ha de tenir clar que encara que Mas és millor polític que Montilla el seu projecte polític és germà bessó del de Montilla. Tots sabem el que fa CiU quan és al govern: Anar fent, anar tirant, qui dia passa any empeny, peix al cove: inmobilisme nacional. I a més: clientelisme a sac, corrupció amunt i avall, connivència amb els poders fàctics i polítiques de dretes dintre de les limitadìssimes competències que te la Generalitat. Això és Convergència i Unió. Cal que tothom recordi això perquè, per desgràcia, la gent té mala memòria.
Ara CiU guanyarà les eleccions i això suposarà retornar als anys 80-90 encara que, al carrer, com sabem la realitat ha evolucionant molt cap a l’independentisme, encara que, és evident que queda feina per fer, perquè si no fos així, hores d’ara les enquestes estarien dient que alguna formació independentista guanyarà les properes eleccions. I, per desgràcia, això, no és així. Oi, Xavier ?
Davant d’això, és evident que ens esperen, com a mínim, quatre anys més picant pedra. Però, no ens desanimem. Millor anem pas a pas sense impacientar-nos ni posar-nos cap temini. I el que toca ara és, tots plegats, volcar-nos al 100 % en la IP. I quan votem al Novembre tindrem dues opcions per triar: O Esquerra o Reagrupament amb Laporta si és que aquest es presenta. Vet aquí el per què he estat tant crític amb la dispersió de l’independentisme. La realitat és tossuda i ha quedat demostrat l’error de l’aparació de clons del que ja hi havia i de tant afany de protagonisme i tanta ànsia de destacar personalment. I ara perderem quatre anys i haurem de suportar un govern de CiU que és claríssim que no ens portarà enlloc.
Sigui com sigui, hem d’aprendre dels errors i el projecte independentista ha de continuar madurant. Paciència i confiança.
De moment si la IP s’ha admés a tràmit és gràcies en part al fet que CiU va votar-hi a favor amb ERC i ICV. Mentre el partit de Montilla, PP i Ciutadans s’hi oposaven.
Un petit detall, que vec que no comentes, m’imagino que per ignorància i no per mala fe, d’acord amb la Llei de Consultes l’autorització final de la consulta depén del president del govern espanyol. Tu que creus que farà?