Crec que no m’equivoco gaire si escric que el daltabaix que es preveu que pateixi el PSOE-C s’explica perquè no ha pensat en el poble. Ha pensat, sobretot, en el govern del PSOE a Espanya. I ha pensat, també, en CiU. I ho fa encara. Fins i tot quan s’empesca l’enèsima campanyeta abocada al fracàs,
Descriure és intentar definir algun fragment de la realitat –”Representar amb paraules escrites o dites“, segons el DIEC–, mentre que prescriure és obligar, ordenar. La diferència sembla clara i els qui hàgiu fet una mica de lingüística sabeu que tenim també la descriptiva i la prescriptiva i que aquesta distinció es pot aplicar a molts
Abans d’aquests vuit dies de descans que m’he permès, i a banda de la campanyeta al twitter –que si voleu podem continuar piulant fins a final de mes–, feia un estat de la qüestió. Des d’aleshores, i per anar-me posant al dia, veig que han passat una sèrie de coses. A banda de les notícies
Aquest seria el meu vot. Que ho sàpiguen els qui tenen intenció de preguntar-m’ho com a ciutadà. Sembla que aquest és l’eix principal del programa electoral de CiU i, segons l’Albert Bardolet, Solidaritat Catalana els podria ajudar, tot i que no ho acabo de veure clar. No nego que fins i tot Esquerra podria arribar
Quan el novembre de 2007 Artur Mas em va convidar a una trobada amb altres blocaires a la seu del carrer de Còrsega, vaig argumentar la meva petició que CiU apostés decididament per la independència sobre la base de les dades del Baròmetre d’Opinió Política del CEO, que ja aleshores mostrava una majoria partidària que
Era el 18 de febrer de 2006 quan la PDD va convocar una manifestació pel dret de decidir. CiU no va donar-hi suport. Bona part dels seus militants, però, hi eren, cosa que els va deixar bastant en evidència. Era el 20 de novembre de 2007 quan Artur Mas va fer una multitudinària conferència que
Tenim una propietat col·lectiva, un negoci que hem sabut mantenir esplendorós durant molt de temps malgrat que no hem disposat de totes les eines per explotar-lo i que hem hagut de jugar amb desavantatge al mercat. Hi ha una empresa competidora que, des que va fer un cop de força i una jugada bruta, té
Els magatzems CiU eren un negoci que havia funcionat la mar de bé els darrers trenta anys en aquell país. Tenien una posició de domini clara en el mercat. Ni tan sols una unió de la resta de magatzems de la competència no els havia pres aquella posició de domini. Havien perdut capacitat de decisió
Aquesta és la disjuntiva? Aquest és el dilema? Llibertat de vot o disciplina de partit? Llibertat o disciplina? Llibertat o qualsevol altra cosa? Llibertat! Sempre llibertat. Ve’t aquí que al Parlament s’ha fet una votació a propòsit d’una ILP i, a diferència d’altres votacions, partits com CiU o PSOE-C han donat llibertat de vot als
Segons una piulada de Jordi Cuminal des del Consell Nacional de CiU a Lloret, “CDC ha aprovat per unanimitat que l’encaix constitucional de Catalunya a Espanya ha acabat” i que “comença la transició catalana”. Certament és un missatge més en la línia de l’avenç cap a la independència, però és també, encara, un missatge des
Cada dia que passa som més a prop de les eleccions, que es van acostant inexorablement, i Oriol Pujol, Artur Mas i CiU en general persisteixen en l’error de mantenir-se contraris a la independència. Pujol afirma que ell és independentista i que molt militants del partit ho són, però que el partit no ho és.
El Punt – Avui, en la seva edició digital conjunta, preguntava el passat dissabte 26 de juny si el concert econòmic és viable a través d’una enquesta. La immensa majoria es decantava, clarament, per l’opció que deia “No, la independència és més viable”. La proposta de posar el concert econòmic damunt la taula hauria estat
Fins ahir a quarts d’una del migdia, l’interès d’aquest bloc estava centrat en les repercussions polítiques de la manifestació del 10 de juliol, una manifestació que tothom diu que va deixar un mandat als representants polítics, però que no tothom interpreta de la mateixa manera. De l’evolució del debat públic en depenia que se’n segrestés
La irresponsabilitat i la temeritat de l’actual president de la Generalitat, el Molt Honorable Senyor José Montilla i Aguilera, ha assolit una nova cota que fa imprescindible que, acabat el contracte que tenim amb ell com a ciutadans demòcrates que acceptem el resultat de les urnes per un període determinat de quatre anys, ens el
Si aneu seguint aquest bloc ja deveu saber –i si no és així, el subtítol hi ajuda– que, des del 8 de juny d’enguany i arran de l’admissió a tràmit de la IP, considero que som al tram final. Alhora, però, ens trobem en un moment absolutament crític en què cal reaccionar. Al cap d’una