Com he estat dient als darrers apunts, l’admissió a tràmit de la IP ho ha canviat tot. Ara les fases són les següents:
1. Esperar un dictamen que no tindrà cap repercussió però que en retarda l’inici
2. Recollir les signatures i lliurar-les
3. Gaudir del Ple del Parlament en què es votarà que sí, que l’Administració convoca el referèndum
4. Rematar la jugada veient que el govern es veu obligat a donar el permís
5. Anar a votar SÍ
6. Repartir cava a dojo i anar pensant a què dedicarem les hores que fins ara hem dedicat a la independència.
Si algú veu algun entrebanc a aquesta proclamació matemàtica de la independència que m’ho digui, perquè jo no en veig cap. Només un: que els vots a Artur Mas, que ja ha dit que tallarà el procés al tercer punt perquè ha decidit que no estem prou madurs per decidir, siguin prou abundants per impedir-ho. És a dir, que persones amb les quals sabem que podem comptar per al punt 5 ens facin la mala passada de votar CiU i d’aquesta manera dificultar la composició parlamentària que ha de permetre aquesta proclamació matemàtica.
Per tant, encara que sembli una broma o un joc de paraules, la independència no es decidirà en el referèndum sinó a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Si votem, podem. Si votem formacions que es comprometin a proclamar la independència o a votar favorablement la convocatòria del referèndum, la resta és deixar passar el temps i gaudir de la festa. No badem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Reconec que m’agrada el teu optimisme però em temo que en fas un gra massa.
Esperes que ERC +Reagrupament/Laporta treuràn 68 escons ???? Jajajaja company això si que és optimisme de debò ….! la resta són collonades !!!
Per cert, ja saps que el govern espanyol s’ha proposat anular la IP via declaració d’inconstitucionalitat de la llei de consultes, oi ? També sabem segur que ho aconsseguiran perque aixi és la legalitat espanyola : una imposició unilateral. Això vol dir que ens quedaràn dues sortides: O ens baixem els pantalons per enènssima vegada o el nostres poítics tenen el coratge suficient per saltar-se, per fi, la legalitat espanyola i així, arribem, ara sí, a la fi del procés i enviem Espanya a pendre vent. I no sé per què, però tinc la lleugera sospita que, els nostres polítics, una vegada més, “tragarán” i ho dic en castellà i tot, au !
Si algú veu algun entrebanc que ho digui.
I que ningú no s’encongeixi per lo clar que està.
Està clar que els espanyols no es quedarien de braços creuats i intentarien impedir la democràcia. Està clar també que igual que van enviar el recurs de l’estatutet al TC res els impedirà recòrrer la llei de consultes.
Això sí probablement no ho facin de seguida ja que ja els va bé que es retardi 6 mesos amb “negociacions” i esperin a després de les eleccions i aleshores o bé el referèndum quedarà paral·litzat indefinidament al TC igual o directament prohibiran a la Generalitat fer consultes, aleshores estem en les mateixes, al final, vulguin o no, abans o després, el Parlament haurà de contradir la legislació espanyola, bé sigui fent la declaració unilateral o bé convocant un referèndum de forma també unilateral.
Els espanyols no tindrien “cojones” per a prohibir per la força que se celebrés un referèndum convocat per la Generalitat.
El problema serà al punt 4, quan el govern (l’espanyol, que és el que ha d’autoritzar la consulta segons la llei que ha aprovat el Parlament, i tal com diu la Constitució) digui que no autoritza aquesta consulta concreta per les raons que siguin. I és un “problema” entre cometes perquè això posarà de manifest el que cal que es posi de manifest, que el govern espanyol només és democràtic mentre la españolidad de todos no es toqui. De fet, serà un detonant més, i crec que aquesta és el càlcul que està fent el López Tena per tensar la corda.
Només escric aquest comentari per fer una reflexió sobre el país que tenim. No es tracta de discutir sobre la independència ni de fer antiespanyolisme perquè no sóc antiespanyol i sí sóc independentista.
Escric al bloc de’n Xavier per dir que aquesta nit del revetlla de Sant Joan ens ha passat ,més o menys, com el dia de l’assassinat d’Ernest Lluc.
El que va passar aquell dia i avui s’ha repetit és el BAIXÍSSIM NIVELL INFORMATIU NACIONAL que tenim. I això ho considero MOLT GREU.
A hores d’ara, vilaweb no s’ha assabentat de la tragèdia nacional que hem tingut on 12 CATALANS, joveníssims tots,han estat morts arrollats per un tren a Castelldefels. A ElPunt-Avui la notícia no és destacada en l’edició digital.A El Periódico una pèssima informació d’urgència. La Vanguardia i Tv3,sí que han recollit la notícia d’aquesta tragèdia tan propera.
Nació Digital també ha complert el deure informatiu de manera acceptable.També elsingular digital ho destaca .L’agència Catalana de Notícies,ACN, brevíssima. E-notícies,breu,però també se n’ha fet ressó. El Debat no recull la notícia, ni el diari de girona,ni.el diari Segre. El Regió 7 ho posa com a tercera notícia..
En canvi Libertad Digital de Losantos a 2/4 de 5 de la matinada ho donava com a primera notícia del dia.
El País,El Mundo,ABC,ja ho tenien reflectit en portada a les dotze de la nit i destacada com a primeríssima notícia…Las Provincias destacat com a primera notícia.
QUÈ ENS PASSA? Parlem massa d’independència i no actúem amb el rigor que ens cal. Els nostres mitjans digitals – tan subvencionats,per cert- no disposen de professionals amatents a la notícia amb la rapidesa que l’Era d’internet exigeix. Hem d’exigir responsabilitats als nostres medis de comunicació.
Siguem crítics,sisplau,amb el nostre país. No fem les coses bé.
Dotze catalans avui han mort tràgicament mentre els nostres digitals ens parlen de la Flama del Canigó…
Per a ser independents,primer hem de ser un país com cal. I encara no ho som…
De tota manera hem avançat una mica. Quan van assassinar a Ernest Lluc, ni La Vanguardia,ni al web de TV3,ni El Periódico,ni l’Avui se’n van assabentar al moment. Jo vaig haver d’informar-me aleshores per El País y El Mundo, i aquesta vegada Catalunya hem tingut sort informativa per La Vanguardia i Tv3 sobretot.