La campanya del PRC segueix endavant. Ha estat notícia en diversos mitjans (E-notícies, Vilaweb, El Singular digital, etc.) i espero que sigui un èxit. Crec que el sobiranisme ha de saber sumar i per això hi dono suport. El dirigent d’ICV Antoni Garcia també aposta per la via sobiranista, i el seu és un paper
Felip Puig (CiU) ha passat pels "matins" de TV3 i s’ha referit al nou entrebanc de l’estatut dient, d’una banda, que s’hauria de "tornar a l’Estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre i si no és possible s’ha de reformar la Constitució", i de l’altra, que "Espanya no vol una reinterpretació d’ella mateixa". Sembla
Que el sobiranisme català amb representació al Parlament està dividit, fa temps que es comenta. Que les relacions entre ERC i CiU són especialment dolentes des que es va fer joc brut amb l’estatut, també. I que quan ens demanem el qui prodest d’aquesta mala relació apareix aquell que va dir que aprovaria l’estatut que
Quan en Rius troba un filó l’explota, i sembla ser que n’ha trobat un de bo en les desavinences entre la C i la U. Primer informava que dirigents de CDC defensen trencar amb Unió a les municipals. Després, la vinyeta amb Mas enterrant allò del notari. Més tard, les referències al bloc de Carles
ERC proposa una reforma de la constitució espanyola que permeti la secessió, la federació entre territoris i la supressió dels articles que fan de l’exèrcit el garant de la unitat d’Espanya. Si CiU i el seu entorn tenen la mateixa reacció que vam veure amb l’afer de les banderes, amb la tercera hora de castellà
Salvador Cardús torna a regalar a aquest país un bon article de referència. El que va publicar dimecres a La Vanguardia sobre la falta d’ancoratge polític de Catalunya ha estat comentat per diversos blocaires, com per exemple L’Argumentari Català, un excel·lent comentarista polític amb qui he tingut el plaer de mantenir algun debat. Cardús té
Les JNC han celebrat el seu XVIè congrés aquest cap de setmana. El lema del congrés era Construïm la nació, un lema que qualsevol partit pot fer seu si entén nació com a país, com a ciutadania. Però si es pretén donar al terme nació connotacions de projecte nacional, com és el cas de les
CiU acaba de pujar als 48, que només en són dos més dels que tenia. No és un balanç tan espectacular, però el problema és que Montilla punxa tan descaradament que l’alternativa del tripartit també queda tocada. Saura està parlant i està eufòric, però podria ser que amb 9 escons hagi estat al govern i
Si seguiu aquesta campanya electoral a través de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, podríeu tenir una percepció de la realitat ben diferent. És una opció a l’hora d’informar-se. Un es pot quedar amb certs rotatius, amb enquestes, amb opinaires assalariats, amb periodistes que tenen el cul llogat, o bé buscar opinions alternatives. Opinions i informacions,
Al final la gent es cansarà de tanta combinatòria electoral, de tanta geometria variable, de tant demanar a uns i altres que diguin amb qui pactaran, de tant assegurar en nom de l’altre què es té decidit, etc. I tot plegat segurament no servirà de res, perquè després de tots aquests retrets ningú no ens
"La pitjor complicació política que mai ha tingut el PSOE amb Catalunya els l’ha creat un PSC al govern, amb un president amb idees pròpies i fortes. Fortes, és clar, pel que fa a l’estómac del socialisme espanyol, per a qui el federalisme és un d’aquells experiments que s’han de fer amb la gasosa d’una
Les enquestes aparegudes fins ara coincideixen en una cosa: la clara tendència a la baixa del PSC i la clara tendència a l’alça de CiU. Ja veurem el dia 1 de novembre quants escons perden i guanyen respectivament, però la tendència deu ser aquesta. I com és que passa això? Pere Martí ofereix avui algunes
Les paraules de Duran i Lleida de les quals es feia ressò la premsa confirmen l’estratègia de CiU: negar que el debat sobre l’origen de Montilla sigui pertinent em sembla perfecte. Efectivament, no és perquè Montilla sigui d’Iznájar que no tindrà el meu suport, sinó perquè representa un sector del PSC que s’ha acabat imposant