Aquest és el pla B: aplicar la Llei de Consultes de propera aprovació per anar comprovant el suport social de les propostes que CiU posi damunt la taula. I amb el resultat d’aquesta trajectòria consolidat, plantejar-se potser el desafiament a l’Estat per a la legislatura 2014-2018. Potser. Insisteixo: si ells interpreten que la sentència del TC és digerible, tot això se’n va en orris i tal dia farà un any. I si al llarg de la legislatura 2010-2014 creuen que les relacions amb Espanya han millorat, aneu a saber on quedarà indefinidament aparcat el discurs del dret de decidir.
Mentre els dos partits autonomistes s’abraonen, molts ja no estem pendents d’aquesta proposta del pla B perquè prioritzem el pla A. Si al final, després de parlar la democràcia, ens hem de menjar el pla A amb patates, ja ens el menjarem. Però d’entrada no tenim cap necessitat d’entrar en aquest joc d’un Mas i un Montilla que es retroalimenten per mantenir-nos quatre anys més dins una autonomia que la majoria no vol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si uns prioritzen ‘l’esquerra’ o van de ‘progres’. Altres només pensen vendre el país inagurant infraestructures, jocs olimpics i el que fassa falta.
Xavier, i al Puigcercós no l’engegues? I mira que ha demostrat durant tres ays dia rere dia que prefereix el Montilla a la independència!!! Ai que se’t veu el plumero Xavier, quina pena. Li dius “Putxi” també? No enganyis els lectors del teu admirat bloc (fins ara).
Mas i CiU es van definint (és un dir, però podem dir que ho expliciten
una mica més). Ho fan en un sentit que lamento, perquè va contra el
moviment i projecte d’independència (tampoc no és novetat, però pot ser
hi ha qui ho vegi ara per primer cop, jo hagués preferit dur-me una
sorpresa).
Diria
que es
pot veure de manera senzilla en uns detalls: ho afirma ambiguament fa
segles (que és independentista), ho menteix i ho desmenteix
contínuament, nega i renega, amaga o
dissimula les propostes d’independència internes, i diria no fa cap
apropament a alguna altra força ni moviment independentista.
L’independentisme no ens podem permetre enganyar conceptes, mots,
realitat, drets, i Mas i CiU ho fan molt.
Ha deixat clar, però, que aposten pel manteniment transicional a l’estat espanyol: Transició Autonòmica Nova, ens diu. I
cal anotar que ho fa amb la mateixa estratègia que el President i el
PSC-PSOE: enganyant mots, conceptes, drets i realitat, repeteixo.
Em sembla que s’ha trapassat l’ambigüitat a
l’independentisme de CiU, què faran? La coalició es presenta continuïsta amb
boniques paraules de la Catalunya plena i tal. Hi ha qui s’impressiona
i diu, oh! que bé, això deu ser bo, i no miren més enllà. I
l’independentisme de CiU sembla pren com a bona la proposta, i no
reclama a la coalició que es posicioni, fent veure que no ho ha fet. És
com allò del conte dels nonas (els nonacionalistes espanyols).
La responsabilitat electoral és molt forta, això no ens ho podem
permetre en cap cas (i mira quina una ha deixat anar, de nou, Zapatero:
“Zapatero es va mostrar ahir confiat que el TC emeti una sentència
“conceptualment bona”, “rica en arguments”, que pugui tancar d’aquesta
manera el debat polític sobre l’Estatut.”). De merder en fan molt.
Preocupa el paper de la gent de CiU
en el debat i marxa per la independència, ara, amb la carta de la vella
ambiguitat de la coalició en mans de l’electorat, l’elector que no ho
manifesti clar abandona el moviment i l’afebleix en
la part que li toca. Simplement perquè el projecte d’independència no
es pot permetre més mentides i trampes. L’exercici del dret no lliga amb la seva falsificació o negació. I no ens podem permetre cap més
transició tampoc. Perquè la independència no és cosa de
transicions, sinó d’exercici i decisió. I el que ara no val és jugar a
parar el temps, i posar-se la medalla de la taca d’oli independentista
d’aquí una temporadeta. Ja n’hi ha prou de retroactivitats d’aquesta
mena, si CiU no vol liderar al Parlament el moviment per la independència, nosaltres
no hem d’abandonar el moviment, sinó la seva proposta. I, així de la mateixa manera que hem
exigit claredat en la postura dels grups polítics, els qui fem debat, i
l’electorat independentista tenim obligació de fer públic posicionament.
A mi, us dic sincerament que aquesta ERC del Puigcercós m’ha cansat. Es que ja no es tracta de si aquest o aquell es diu independentista o no, sinó que el Puigcercós diu mentides. És molt fàcil dir-se independentista i no fotre res en tota una legislatura. I ara menteix també quan diu que potser passen a l’oposició. I un collóde mico!!! A l’actual ERC li agrada la poltrona i el cotxe oficial!!!