Ahir Joan Tàpia -sobre el qual ja vaig escriure el 24 de març i el 25 de maig de 2008- va publicar un article a El Periódico: “El ‘factor Laporta‘”. hi deia que “Mas sap que la majoria absoluta és un somni, però necessita un mínim de 58 diputats, 10 més que els del 2006,
Els avis i àvies d’un casal d’un poble volen apuntar-se a una excursió molt especial. Es tracta d’una trobada a Montserrat on coincideixen diversos casals d’avis d’arreu del país. El casal té un centenar de socis i no a tothom li fa la mateixa gràcia anar a Montserrat. N’hi ha molts que ni els va
Quan Obama va aconseguir que el seu “Yes, we can!” fes la volta al món, aquí també hi va haver qui va intentar fer-s’ho seu. Més o menys, diguem que ho va intentar tothom. Un any després, Obama ja té alguns detractors i se’l comença a desmitificar, però la icona del candidat que surt amb
Com qui no vol la cosa, Artur Mas ha dit “No, gràcies” a un gruix considerable de persones que, per a la propera legislatura al Parlament de Catalunya, volem votar independència. Ho podeu llegir a l’entrevista d’ahir al Diari de Girona. “L’Artur Mas, a títol personal, votarà que sí si un dia es planteja
Joan Mora diu en un apunt que “A Mas se li entén tot” i hi afegeix que a ell també. Mora és cap de llista de CiU a Mataró i actualment és regidor a l’oposició, però el seu és el partit amb més suport (set regidors) després del PSOE-C (onze). Per tant, una peça bàsica
Aquesta crònica de la creació d’un estat propi té avui una nova entrada amb la intenció de girar els ulls cap a Artur Mas, cap de l’oposició i probablement el proper president de la Generalitat de Catalunya vista la confirmació de l’actitud pseudokamikaze per part del PSOE-C. Avui diumenge, a l’espai l’Entrevista de Catalunya Informació,
Tot i que a una part de la ciutadania encara no li ha arribat res (o poc) del procés d’independència, la cosa està força avançada. En política, el pes de l’estratègia fa que puguem recórrer a la imatge de l’iceberg, segons la qual, per sota d’allò que és visible hi ha un volum deu cops
En un altre apunt ja em referia a la intervenció d’Artur Mas el passat 30 d’abril al Círculo Ecuestre. Dissabte, Oriol Bartomeus escrivia a l’Avui a propòsit d’una eventual incorporació de Carretero a la Casa Gran, que “Sembla que la Casa Gran només creix en una direcció, que l’allunya més de les posicions centrals de
Felip Puig deu estar pensant que es va equivocar, que després de tants mesos dissimulant, després d’haver aconseguit que l’acord Zapatero-Mas hagués quedat en un relatiu oblit només rescatat pels puntuals aniversaris, va i la vessa. Ara tots els mitjans en van plens, ara que Trias es veia alcalde de Barcelona i Mas, president de
David Bassa és un periodista que admiro. No ens coneixem gaire tot i que hem coincidit en alguna ocasió, com ara el darrer Simposi de la Descoberta Catalana d’Amèrica a Arenys de Munt, on ens separava Vicent Partal, però l’admiro. Hi hauria d’haver més periodistes com ell. De fet n’hi ha, és clar, però mai
Dimarts vaig publicar un apunt amb el títol “No esperaré el tren de Ramon Tremosa” que fins ara porta una quinzena de comentaris, bona part dels quals motivats per l’incombustible Josep-Empordà en el paper que en altres temps havia fet el no menys incombustible Andreu fins que finalment ha trobat el seu propi espai a
El candidat de CiU sembla que defulli la margarida. Quan va ser escollit, ja vaig dir que m’alegrava perquè era una aposta millor que la de Guardans, però també vaig dir que hauria preferit Alfons López Tena. Inicialment, hi havia consens a considerar-lo sobiranista, és a dir, partidari d’un estat propi per a Catalunya. Poc
L’elecció de Ramon Tremosa com a cap de llista de CiU ja és un fet, i per tant ja podem parlar dels aspectes positius que ha comportat. Sens dubte, després que Ignasi Guardans, a qui em vaig dirigir personalment en un comentari al seu bloc de MésVilaweb el 5 de juny de l’any passat, declarés
Celebro que CiU hagi optat per Ramon Tremosa per encapçalar la candidatura de la coalició per a les eleccions europees del juny. També hauria celebrat, és clar, que l’escollit fos Alfons López Tena. De fet, no acabo de veure què té Tremosa que no tingués Tena, però tant me fa. De la seva elecció se’n
Xavier Trias és a l’Oracle des de les tres de la tarda. La primera cosa que ha comentat és la sonada enquesta d’El Periódico que per primer cop en trenta anys dóna avantatge a CiU per davant del PSOE-C. Sembla, doncs, que el PSOE-C perdrà un llençol més en la propera bugada. Trias està content