El primer i més evident, la irrupció de la IP. El baròmetre del GESOP es va fer entre el 10 i l’11 de juny, Feia tot just una setmana del documental Adéu, Espanya? i feia dos o tres dies que la IP s’havia admès a tràmit, però encara en faltaven quatre o cinc perquè Mas decidís públicament que Catalunya no està madura per decidir sobre la independència. Forçat a pronunciar-se sobre una qüestió que es pensava que podria mantenir controlada, va triar malament. Aquí ha començat el seu desgast. Fins ara, un dels termes més presents al debat polític del país era el federalisme i hi era present com a motor de desgast i descrèdit dels socialistes, que cada vegada que se n’omplen la boca per mantenir els seus enganyats en perden un altre que ja no està disposat a combregar amb rodes de molí. Doncs bé, és molt probable que Artur Mas hagi aconseguit desplaçar el terme federalisme en benifici d’un altre terme: maduresa.
Dijous 17 el programa de TV3 Divendres entrevistava Alfons López Tena, militant de CiU, impulsor de la IP i coordinador de les consultes fetes a Osona, Olot i Mataró. Al minut 5.35 li recorden que Artur Mas ha dit que ell no està perquè s’impulsi un referèndum d’independència. López Tena llança pilotes fora responent què es vol amb aquesta IP i aclarint –”explicatio non petita acusatio manifesta, com diria ell mateix?– que “no està al servei de cap estratègia política de cap partit”. Poc després, al minut 6.45, i preguntat per la possibilitat que els partits, inclòs el seu, es fessin els sords davant la IP, López Tena respon que “no fer cas als ciutadans té un problema i és que les persones voten”. Finalment, ja al final de l’entrevista, al minut 14.55 li recorden que Artur Mas fa servir l’argument de la fragmentació social i el de la frustració i López Tena acaba dient que ell no està d’acord amb Mas en cap d’aquests dos arguments.
Diumenge a la nit, en fer públics els resultats de la consulta a Mataró, Alfons López Tena parlava de maduresa sense fer servir el nom d’Artur Mas però referint-s’hi d’una manera diàfana. Parlem de maduresa? Doncs som-hi! No veig que Artur Mas estigui prou madur per ser president de la Generalitat. Segurament ho serà, però en un punt encara incert entre els gairebé 68 escons que ara el situen a les portes de la majoria absoluta i els escons que finalment obtingui fruit de la manera com gestioni la crisi de la maduresa que ell mateix ha encetat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Efectivament això de la maduresa em sona, i molt, a excuses de mal pagador. Recordem que, segons el sondeig del diari oficial del PSOE, només el 35 % dels catalans està en contra de la independència, percentatge que, els propers mesos, baixarà encara més. I no tinc cap dubte, que, a finals de 2011, els partidaris del SI superarem el 55 % xifra que la UE considera necessària per validar un procés d’indepèndencia.
I no acabo d’entendre aquest “SI PERO ARA ES MAL MOMENT”. Els hauriem de preguntar a ells per què pensen que ara és mal moment. Obviament no em poden sortir amb l’excusa de la crisi perquè, precisament, la independència és la solució a la crisi. Aleshores , per què ara no ? ; M’agradaria saber el que diuen…..
I quan serà el moment si ara no ho és ?? D’aquí a tres mesos ? Sis ? Un any? Dos anys ? Cinc ? Vint anys ? El dia del judici final ???
Hi ha més d’una cosa que no quadre però pel que veig, com que allò del federalisme espanyol ja no s¡ho creu gairebé ningú, les tàctiques dilatòries son cada vegada més sofisticades. Alerta amb això !
I pel que fa a les eleccions tant és si Mas treu 65 escons com 55, el cas és que guanyarà de totes maneres.
I torno a dir que ara toca centrar-nos perquè la IP tingui en éxit espeterrant. Jo m’oblidaria una mica (o molt) de la dinàmica dels partits doncs son estructures molt tancades, impermeables i jerarquitzades que depenen massa de interessos personals.
Per evitar un tercer tripartit no cal votar CiU, n’hi ha prou que Esquerra s’esfonsi. És una llàstima per Esquerra, però mentre no signi davant notari que no el reeditarà, està sentenciada.
En tant que CiU ja té la victòria per majoria assegurada, absoluta o no, no cal preocupar-se per votar-la, és el moment d’una alternativa seriosa a tota aquesta pussil·lanimeria, però una alternativa sense freakismes ni narcisismes ni retòriques vàqües: gent de confiança que saps a què van, i que van a per totes. Disciplinada i professional però amb la necessària èpica i coratge. Una força que empenyi la previsible força de govern. Tindrien el meu vot.
Catalunya farà una passa enrera,evidentment,si es confirma que Mas pot tornar a la Generalitat. Una passa enrera important i que -potser- és definitiva des del punt de vista nacional.
Haurem d’esperar al proper cicle -d’aquí 8 anys- per tal que surti una alternativa als conservadors (sí,sí,sí: conservadors.De dretes.Concretament un partit “nacionalista” és d’extrema dreta a tot arreu d’Europa).
Per tant,haurem de seguir amb atenció les passes que es fan a ERC preparant l’etapa Post-Puigcercós. Veurem si dins ERC surt un projecte progressista i europeista que es pugui convertir en alternativa nacional i superar el PSC. Serà en aquell moment en què els independentistes donarem les gràcies a ERC per haver començat el seu camí l’any 2003 havent fet el primer tripartit.
ERC té dins a una colla de gent jove i ben formada que estan amatents al que passa a Europa i al Món. Que segueixen la crisi ideològica de l’esquerra europea i combaten l’afirmació que sabem errònia de la fi de la història segons fukuyama…
Paciència, Xavier.
Contra el nacionalisme, independència! que deia aquell…(en un altre sentir,però!)
Tindrem la immensa sort, Xavier, que CiU governarà amb el PP per força (forçat pels resultats) i que també donarà suport al PP a Espanya…
I dic que és una sort,perquè per fi els podrem traure la careta.
Menys de 60 escons (que és que tindrà) i encara veurem al PP a Cultura!
El meu pronòstic a dia d’avui és aquest:
CiU : 59 escons
PSC: 34 escons
PP : 16 escons
ERC: 14 escons
ICV: 12 escons
T’haig de dir que l’any 2003 vaig endevinar al 90% de les meves predicions electorals (vaig donar 1 diputat menys a ERC) i l’any 2006 el 100% inclosos els 3 de C’s. Els resultats que vaig predir a través d’observar la realitat social de Catalunya que jo veig,va ser veritable al 100%
O sigui: fes-me cas quan el setembre o octubre vingui al teu bloc i et dexi els meus resultats previstos 🙂
La meva teoria sobre la independència és clara : La mera existència de CiU impedirà sempre que es pugui obtenir.
Sobretot: – que “no està al servei de cap estratègia política de cap partit”.