Avui he votat per escollir els membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional de Catalunya. Tot i que el meu desencís i la meva incomoditat amb aquesta entitat fa temps que dura, i que pràcticament ja tenia decidit donar-me’n de baixa, he preferit esperar a poder votar, donar una darrera oportunitat, per respecte, a les
La Revolució Empàtica a la qual em referia al darrer apunt no és imprescindible només perquè puguem assolir el nostre projecte polític d’una República de Catalunya. També ho és si volem ajudar la llengua catalana a revertir amb més força un procés de substitució lingüística que fa segles que dura i que en un futur
Del que hem viscut aquesta darrera dècada, i molt especialment entre els anys 2012 i 2017, se n’ha dit sovint “la Revolució dels Somriures” perquè hem estat capaços de produir un canvi de mentalitat i d’actitud massiu en la població i ha anat de ben poc que no materialitzem el canvi polític que ens movia.
Salvant totes les distàncies que vulgueu, la història ha jugat una mala passada al PSC i l’ha tornat a posar en una situació que no li és desconeguda. Només el temps ens dirà si se n’adonen i ho resolen. Moltes esperances de canvi es van concentrar en el PSC durant els darrers anys del pujolisme
Llegit el llibre de Carles Puigdemont La crisi catalana, com a independentista que és hi ha un munt de coses en què coincideixo amb ell. I per la seva doble condició de periodista i de representant polític ara ja amb una trajectòria notable, curta però intensa, la seva visió del país i del món sempre
Les eleccions del 21 de desembre de 2017 són, fins ara, les que han registrat un suport més ampli en vots absoluts als partits independentistes. També a Nou Barris. Les dades del referèndum de l’1 d’octubre només serveixen si les prenem en consideració globalment perquè el vot va ser universal: els veïns i veïnes de
La sèrie de piulades a Twitter on parlo de #MunicipisOnAvancem continua i ara m’agradaria anar-los comparant amb els #MunicipisOnNoAvancem. Avui m’ocuparé de Lliçà de Vall i d’Arbúcies. Segons l’Idescat, el 2019 Lliçà de Vall tenia 6.542 habitants i Arbúcies en tenia 6.556. Són, doncs, perfectament comparables en termes quantitatius pel que fa a la població.
Dimarts passat, 3 de març, Pere Martí publicava un article a Vilaweb en què replicava allò que va dir Gabriel Rufián: que està molt bé l’èxit de Perpinyà, però que on cal tenir èxit és a llocs com Cornellà de Llobregat. L’article tenia una intenció evident de desacreditar Rufián, com quan deia que la Xarxa de
Continuant en la línia del darrer apunt, us enllaço els fils que he anat publicant a Twitter sobre diverses ciutats on a les eleccions espanyoles del 10 de novembre la suma de vots a ERC, JxC i CUP va ser superior a la suma de vots d’ERC, JxC i FR del 28 d’abril. Són municipis
Al març farà 8 anys del 16è congrés de CDC, que és aquell en què el partit va assumir la independència com a objectiu. Això va fer que al Parlament passéssim dels 14 diputats independentistes del 2010 (10 d’ERC i 4 de SI i prou, perquè els 62 de CiU encara no comptaven com a
Arran de les eleccions del 10 de novembre passat, he anat publicant un seguit de piulades i de fils amb l’etiqueta #MunicipisOnAvancem que ara voldria resumir una mica en aquest apunt. La idea va sorgir de la curiositat per saber si en els pocs mesos transcorreguts entre el 28 d’abril i el 10 de novembre
No estic gens d’acord amb tu, Ot Bou (@otbouc a Twitter), quan escrius, al teu article a Vilaweb, que “Junqueras i el seu nucli dur (…) han entès que per guanyar les eleccions han d’eixamplar la seva base”. L’objectiu PRINCIPAL d’ERC no és guanyar les eleccions, sinó sumar més vots al projecte de la República
Arran d’una piulada que ha aixecat força polseguera i que ha fet obrir diverses línies de debat alhora, he decidit intentar organitzar-ho tot plegat una mica millor en aquest apunt. La piulada en qüestió deia que hi ha molts municipis de l’àrea metropolitana on ERC ha quedat segona i que, en aquests municipis, si la
El futur de l’ANC és brillant a curt termini. Aquesta setmana ens han tornat a convocat a una altra manifestació, la primera en un Onze de Setembre des que va començar la repressió del Regne d’Espanya. Tenim moltes ganes de manifestar-nos, de demostrar que malgrat tot el que ens han fet encara ens volem fer
La cridòria de certs perfils a Twitter ha arribat a tal punt que Jordi Muñoz ha cregut que valia la pena referir-s’hi en un article a l’Ara. I deu haver burxat en alguna ferida, vista la sorprenent rèplica d’algú que en principi tenia per una persona més assenyada i intel·ligent com Josep Costa. En essència,