Votar pot ser fruit d’un cop de geni, de la influència d’una collonada qualsevol com l’aspecte físic d’un candidat o l’astúcia d’una campanya electoral enganyosa. O pot ser fruit de la reflexió i de la maduresa. Diria que, en essència, la qualitat de la democràcia que construïm entre tots passa per la qualitat d’aquesta reflexió individual prèvia al vot. Un vot, val a dir-ho, que és sempre una oportunitat única.
El convergent Jordi Martí parla en un apunt del xoc de sobiranies que és a punt de produir-se. Aquest poble que ha de triar representants polítics a la tardor és en un punt molt avançat de maduresa en el seu procés cap a l’estat propi. Del 2006 ençà hem viscut un esclat i un impuls molt important del sobiranisme que va començar denunciant les rebaixes practicades a l’estatut del 30 de setembre de 2005 i ha acabat essent majoritari (clarament superior a l’unionisme en tot cas) després d’un seguit de fites com ara manifestacions massives, consultes a centenars de municipis, etc.
La voluntat majoritària dels catalans i les catalanes és tenir un estat propi. I en els propers quatre anys tot fa pensar que encara tindrem més elements que acabaran de decantar els qui encara no tenen prou clar que l’única opció és ser un estat: la sentència del TC, l’intent d’aturar la IP, un govern del PP a Espanya, etc. En els propers quatre anys les agressions de l’Estat continuaran i això farà més necessari que mai que a Catalunya hi hagi una determinació clara a encarar aquest xoc de sobiranies. No al carrer, on ja és prou evident, sinó a tots i cadascun dels 135 escons del Parlament de Catalunya.
Sabent el que sabem que ens depara la propera legislatura, el vot és més important que mai. Cal reflexionar molt sobre els arguments que condicionen el nostre vot i sobre les circumstàncies concretes en què l’emetrem. Cal evitar caure en falsos paranys com ara votar contra algú o alguna cosa que en realitat té un caràcter secundari. Tant de bo que des d’aquest bloc sigui capaç d’oferir-vos, en els propers mesos, els arguments i el debat que ens cal perquè el nostre vot, el de tots els qui volem un estat propi i que ja som majoria, trobi la millor expressió. Que no ens acabem llançant rocs a la teulada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Recalques diverses vegades que, en els propers quatre anys passaràn coses que faràn que la gent s’acabi de decidir per la independència. Estàs assumint que NO aconsseguirem la independència abans de 2014 ?.
Per tant, penses que la IP no acabarà bé ?