Si la vostra decisió és fruit de la reflexió i de la convicció, una decisió ferma i que heu pres després de sospesar-ho tot, dubto que aquest apunt en canviï res. Però si teniu més d’independentistes que no pas de convergents i la vostra intenció de vot ha estat concebuda en termes d’utilitat o de
Bon espot. Bon crescendo des de la reflexió en penombra fins al “millor” en què trenca la veu enmig de crits de “Mas president”. Uns crits que en altres ocasions han fet rimar amb “Catalunya independent”, de manera que qui ho hagi sentit en alguna ocasió ara veurà que hi ressona, però qui no sigui
M’han sorprès força algunes reaccions provinents de l’entorn de CiU contra el #votaindependencia. En un altre apunt ja vaig comentar la piulada de Carles Agustí, que m’exigia que en tragués Esquerra o hi posés CiU per poder-se sumar a la iniciativa. Un arriba a tenir la impressió que no li permeten denunciar públicament allò que
Em solidaritzo completament amb el pobre Joan Pérez, que en tot aquest merder no li han donat ni veu ni vot. Tothom parla d’ell o per ell, però ningú no ha pensat a escoltar-lo, a donar-li l’oportunitat de parlar. Va decidir no expressar-se a les urnes, però en lloc d’escoltar-lo per veure si té raó,
En la mesura que el suport social a la independència ha anat creixent aquests darrers anys s’han fet visibles dues maneres diferents d’arribar-hi. Una d’aquestes maneres era més o menys latent o tenia una forma poc concreta en moltes persones, però s’ha visualitzat més quan ERC ha pres la decisió de formar el segon govern
Sembla que aquest dimarts Quico Homs (CiU) ha estat als micròfons de Rac1 i ha dit que, si CiU no té una majoria “suficient”, podrien no plantejar el concert econòmic. Alguns, que no es caracteritzen precisament pel rigor en el tractament de la informació, han corregut a parlar de “recular”. Rafael de Ribot, per la
Com que l’apunt que vaig publicar ahir no ha provocat sinó una sèrie de desqualificacions personals, em permeto de recordar que hi ha diversos apunts a la categoria CiU i a d’altres en què desgrano aquest argumentari. Per posar-ho més al dia encara, però, podem recordar la recent entrevista a Àgora. Minut 4.45: el país
M’he passat els darrers anys debatent amb els socialistes i demostrant-los que no tenien arguments, només actituds, respecte de la nostra proposta d’independència. Ara les enquestes els donen 27 o 28 escons. Ja sé que, per desgràcia, les eleccions no sempre es guanyen amb arguments, però entre poc i massa. Tampoc ha de ser gaire
Sóc un sectari. Carles Agustí dixit. Practico el sectarisme propagandista [sense accent]. Per què? Doncs perquè el #votaindependencia exclou CiU com a opció de vot. Efectivament, diumenge al vespre Saül Gordillo em preguntava, a través del twitter, per la naturalesa i la intenció de la campanya #votaindependencia i Carles Agustí va entrar a la conversa
S’acosta la data de les eleccions. Les darreres enquestes situen CiU a tocar de la majoria absoluta, però des d’aquest bloc continuo sostenint que no hi ha més recorregut per guanyar nous electors i que, més aviat al contratri, els podrien perdre en l’esprint final. De fet, ahir a l’Àgora de TV3 Artur Mas es
Enmig del devessall de declaracions polítiques pròpies del moment, avui Vilaweb recull les d’Artur Mas en referència al concert econòmic: “Si les respostes són que no, després que ningú se sorprengui ni que ningú s’estranyi si la deriva que agafa Catalunya és una deriva cap a una llibertat pròpia”. Per damunt de tota altra consideració,
El 21 de juny vaig escriure que Artur Mas havia fet el cim: “El baròmetre del GESOP li atribuïa entre 65 i 67 escons. La majoria absoluta, doncs, a tocar. La meva projecció de futur, però, és una altra. Jo penso que ja ha fet el cim, que cap altra enquesta li donarà ja uns
Dilluns passat llegia en un article de Josep Maria Pasqual: “L’argument únic que fins ara s’ha sentit a Montilla i el PSC (i, curiosament, també al PP i altres exponents de l’espanyolisme i de la dreta) és que el “referèndum per la independència” produiria “fractura nacional”.” Pasqual en parla, de la fractura, per desmuntar l’ús
Convergència és el partit que té més independentistes en termes absoluts. S’ha afirmat sovint. No em prenc la molèstia de verificar-ho, però tenint en compte que és el partit més votat, m’ho crec. L’entorn de CDC sempre ho ha dit per reivindicar-se com a partit que representa aquest sector de votants. En Felip Puig hi
El 10 de juliol aquest poble va fer-ne una de mítica. No permetem que ens ho facin oblidar. Va ser la manifestació més multitudinària. Va significar la fi de l’etapa autonomista. I hi dèiem dues coses: que som una nació i que nosaltres decidim. El poble havia respost a la crida d’Òmnium. Tots els representants